Conjugación del verbo conciliar
| Infinitivo | conciliar |
| Gerundio | conciliant |
| Participio | conciliat, conciliada, conciliats, conciliades |
Modo indicativo
Presente
| jo | concilio |
| tu | concilies |
| ell, ella, vostè | concilia |
| nosaltres | conciliem |
| vosaltres | concilieu |
| ells, elles, vostès | concilien |
Imperfect
| jo | conciliava |
| tu | conciliaves |
| ell, ella, vostè | conciliava |
| nosaltres | conciliàvem |
| vosaltres | conciliàveu |
| ells, elles, vostès | conciliaven |
Pretérito perfecto simple
| jo | concilií |
| tu | conciliares |
| ell, ella, vostè | concilià |
| nosaltres | conciliàrem |
| vosaltres | conciliàreu |
| ells, elles, vostès | conciliaren |
Futuro
| jo | conciliaré |
| tu | conciliaràs |
| ell, ella, vostè | conciliarà |
| nosaltres | conciliarem |
| vosaltres | conciliareu |
| ells, elles, vostès | conciliaran |
Modo subjuntivo
Presente
| jo | conciliï |
| tu | conciliïs |
| ell, ella, vostè | conciliï |
| nosaltres | conciliem |
| vosaltres | concilieu |
| ells, elles, vostès | conciliïn |
Imperfect
| jo | conciliés |
| tu | conciliessis |
| ell, ella, vostè | conciliés |
| nosaltres | conciliéssim |
| vosaltres | conciliéssiu |
| ells, elles, vostès | conciliessin |
Modo condicional
| jo | conciliaria |
| tu | conciliaries |
| ell, ella, vostè | conciliaria |
| nosaltres | conciliaríem |
| vosaltres | conciliaríeu |
| ells, elles, vostès | conciliarien |
Modo imperativo
| (tu) | concilia |
| (vostè) | conciliï |
| (nosaltres) | conciliem |
| (vosaltres) | concilieu |
| (vostès) | conciliïn |
Traducciones
- alemán
- vereinbaren; versöhnen
- inglés
- to conciliate; to reconcile
- español
- conciliar
- francés
- concilier
- italiano
- conciliare
- portugués
- conciliar