Conjugación del verbo conciliar
| Infinitivo | conciliar |
|---|---|
| Gerundio | conciliant |
| Participio | conciliat, conciliada, conciliats, conciliades |
Modo indicativo
Presente
| jo | concilio |
|---|---|
| tu | concilies |
| ell, ella, vostè | concilia |
| nosaltres | conciliem |
| vosaltres | concilieu |
| ells, elles, vostès | concilien |
Imperfecto
| jo | conciliava |
|---|---|
| tu | conciliaves |
| ell, ella, vostè | conciliava |
| nosaltres | conciliàvem |
| vosaltres | conciliàveu |
| ells, elles, vostès | conciliaven |
Pasado simple
| jo | concilií |
|---|---|
| tu | conciliares |
| ell, ella, vostè | concilià |
| nosaltres | conciliàrem |
| vosaltres | conciliàreu |
| ells, elles, vostès | conciliaren |
Pasado perifrástico
| jo | vaig conciliar |
|---|---|
| tu | vas (vares) conciliar |
| ell, ella, vostè | va conciliar |
| nosaltres | vam (vàrem) conciliar |
| vosaltres | vau (vàreu) conciliar |
| ells, elles, vostès | van (varen) conciliar |
Futuro
| jo | conciliaré |
|---|---|
| tu | conciliaràs |
| ell, ella, vostè | conciliarà |
| nosaltres | conciliarem |
| vosaltres | conciliareu |
| ells, elles, vostès | conciliaran |
Perfecto
| jo | he conciliat |
|---|---|
| tu | has conciliat |
| ell, ella, vostè | ha conciliat |
| nosaltres | hem (havem) conciliat |
| vosaltres | heu (haveu) conciliat |
| ells, elles, vostès | han conciliat |
Pluscuamperfecto
| jo | havia conciliat |
|---|---|
| tu | havies conciliat |
| ell, ella, vostè | havia conciliat |
| nosaltres | havíem conciliat |
| vosaltres | havíeu conciliat |
| ells, elles, vostès | havien conciliat |
Pasado anterior
| jo | haguí conciliat |
|---|---|
| tu | hagueres conciliat |
| ell, ella, vostè | hagué conciliat |
| nosaltres | haguérem conciliat |
| vosaltres | haguéreu conciliat |
| ells, elles, vostès | hagueren conciliat |
Pasado anterior perifrástico
| jo | vaig haver conciliat |
|---|---|
| tu | vas (vares) haver conciliat |
| ell, ella, vostè | va haver conciliat |
| nosaltres | vam (vàrem) haver conciliat |
| vosaltres | vau (vàreu) haver conciliat |
| ells, elles, vostès | van (varen) haver conciliat |
Futuro perfecto
| jo | hauré conciliat |
|---|---|
| tu | hauràs conciliat |
| ell, ella, vostè | haurà conciliat |
| nosaltres | haurem conciliat |
| vosaltres | haureu conciliat |
| ells, elles, vostès | hauran conciliat |
Modo subjuntivo
Presente
| jo | conciliï |
|---|---|
| tu | conciliïs |
| ell, ella, vostè | conciliï |
| nosaltres | conciliem |
| vosaltres | concilieu |
| ells, elles, vostès | conciliïn |
Imperfecto
| jo | conciliés |
|---|---|
| tu | conciliessis |
| ell, ella, vostè | conciliés |
| nosaltres | conciliéssim |
| vosaltres | conciliéssiu |
| ells, elles, vostès | conciliessin |
Perfecto
| jo | hagi conciliat |
|---|---|
| tu | hagis conciliat |
| ell, ella, vostè | hagi conciliat |
| nosaltres | hàgim conciliat |
| vosaltres | hàgiu conciliat |
| ells, elles, vostès | hagin conciliat |
Pluscuamperfecto
| jo | hagués conciliat |
|---|---|
| tu | haguessis conciliat |
| ell, ella, vostè | hagués conciliat |
| nosaltres | haguéssim conciliat |
| vosaltres | haguéssiu conciliat |
| ells, elles, vostès | haguessin conciliat |
Modo condicional
Condicional
| jo | conciliaria |
|---|---|
| tu | conciliaries |
| ell, ella, vostè | conciliaria |
| nosaltres | conciliaríem |
| vosaltres | conciliaríeu |
| ells, elles, vostès | conciliarien |
Condicional perfecto
| jo | hauria (haguera) conciliat |
|---|---|
| tu | hauries (hagueres) conciliat |
| ell, ella, vostè | hauria (haguera) conciliat |
| nosaltres | hauríem (haguérem) conciliat |
| vosaltres | hauríeu (haguéreu) conciliat |
| ells, elles, vostès | haurien (hagueren) conciliat |
Modo imperativo
| (tu) | concilia |
|---|---|
| (vostè) | conciliï |
| (nosaltres) | conciliem |
| (vosaltres) | concilieu |
| (vostès) | conciliïn |
Categorías
Traducciones
- alemán
- vereinbaren; versöhnen
- inglés
- to conciliate; to reconcile
- español
- conciliar
- francés
- concilier
- italiano
- conciliare
- neerlandés
- bijleggen; verzoenen; vrede sluiten
- portugués
- conciliar