Conjugaison du verbe conciliar
Infinitif | conciliar |
---|---|
Gérondif | conciliant |
Participe passé | conciliat, conciliada, conciliats, conciliades |
Mode indicatif
Présent
jo | concilio |
---|---|
tu | concilies |
ell, ella, vostè | concilia |
nosaltres | conciliem |
vosaltres, vós | concilieu |
ells, elles, vostès | concilien |
Imparfait
jo | conciliava |
---|---|
tu | conciliaves |
ell, ella, vostè | conciliava |
nosaltres | conciliàvem |
vosaltres, vós | conciliàveu |
ells, elles, vostès | conciliaven |
Passé simple
jo | concilií |
---|---|
tu | conciliares |
ell, ella, vostè | concilià |
nosaltres | conciliàrem |
vosaltres, vós | conciliàreu |
ells, elles, vostès | conciliaren |
Passé périphrastique
jo | vaig conciliar |
---|---|
tu | vas (vares) conciliar |
ell, ella, vostè | va conciliar |
nosaltres | vam (vàrem) conciliar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) conciliar |
ells, elles, vostès | van (varen) conciliar |
Futur
jo | conciliaré |
---|---|
tu | conciliaràs |
ell, ella, vostè | conciliarà |
nosaltres | conciliarem |
vosaltres, vós | conciliareu |
ells, elles, vostès | conciliaran |
Passé composé
jo | he conciliat |
---|---|
tu | has conciliat |
ell, ella, vostè | ha conciliat |
nosaltres | hem (havem) conciliat |
vosaltres, vós | heu (haveu) conciliat |
ells, elles, vostès | han conciliat |
Plus-que-parfait
jo | havia conciliat |
---|---|
tu | havies conciliat |
ell, ella, vostè | havia conciliat |
nosaltres | havíem conciliat |
vosaltres, vós | havíeu conciliat |
ells, elles, vostès | havien conciliat |
Passé antérieur
jo | haguí conciliat |
---|---|
tu | hagueres conciliat |
ell, ella, vostè | hagué conciliat |
nosaltres | haguérem conciliat |
vosaltres, vós | haguéreu conciliat |
ells, elles, vostès | hagueren conciliat |
Passé antérieur périphrastique
jo | vaig haver conciliat |
---|---|
tu | vas (vares) haver conciliat |
ell, ella, vostè | va haver conciliat |
nosaltres | vam (vàrem) haver conciliat |
vosaltres, vós | vau (vàreu) haver conciliat |
ells, elles, vostès | van (varen) haver conciliat |
Futur antérieur
jo | hauré conciliat |
---|---|
tu | hauràs conciliat |
ell, ella, vostè | haurà conciliat |
nosaltres | haurem conciliat |
vosaltres, vós | haureu conciliat |
ells, elles, vostès | hauran conciliat |
Mode subjonctif
Présent
jo | conciliï |
---|---|
tu | conciliïs |
ell, ella, vostè | conciliï |
nosaltres | conciliem |
vosaltres, vós | concilieu |
ells, elles, vostès | conciliïn |
Imparfait
jo | conciliés |
---|---|
tu | conciliessis |
ell, ella, vostè | conciliés |
nosaltres | conciliéssim |
vosaltres, vós | conciliéssiu |
ells, elles, vostès | conciliessin |
Passé composé
jo | hagi conciliat |
---|---|
tu | hagis conciliat |
ell, ella, vostè | hagi conciliat |
nosaltres | hàgim conciliat |
vosaltres, vós | hàgiu conciliat |
ells, elles, vostès | hagin conciliat |
Plus-que-parfait
jo | hagués conciliat |
---|---|
tu | haguessis conciliat |
ell, ella, vostè | hagués conciliat |
nosaltres | haguéssim conciliat |
vosaltres, vós | haguéssiu conciliat |
ells, elles, vostès | haguessin conciliat |
Mode conditionnel
Conditionnel
jo | conciliaria |
---|---|
tu | conciliaries |
ell, ella, vostè | conciliaria |
nosaltres | conciliaríem |
vosaltres, vós | conciliaríeu |
ells, elles, vostès | conciliarien |
Conditionnel passé
jo | hauria (haguera) conciliat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) conciliat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) conciliat |
nosaltres | hauríem (haguérem) conciliat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) conciliat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) conciliat |
Mode impératif
(tu) | concilia |
---|---|
(vostè) | conciliï |
(nosaltres) | conciliem |
(vosaltres) | concilieu |
(vostès) | conciliïn |
Catégories
Traductions
- allemand
- vereinbaren, versöhnen
- anglais
- to conciliate, to reconcile
- espagnol
- conciliar
- français
- concilier
- italien
- conciliare
- néerlandais
- bijleggen, verzoenen, vrede sluiten
- portugais
- conciliar