Conjugación del verbo emanar
Infinitivo | emanar |
Gerundio | emanant |
Participio | emanat, emanada, emanats, emanades |
Modo indicativo
Presente
jo | emano |
tu | emanes |
ell, ella, vostè | emana |
nosaltres | emanem |
vosaltres | emaneu |
ells, elles, vostès | emanen |
Imperfect
jo | emanava |
tu | emanaves |
ell, ella, vostè | emanava |
nosaltres | emanàvem |
vosaltres | emanàveu |
ells, elles, vostès | emanaven |
Pretérito perfecto simple
jo | emaní |
tu | emanares |
ell, ella, vostè | emanà |
nosaltres | emanàrem |
vosaltres | emanàreu |
ells, elles, vostès | emanaren |
Futuro
jo | emanaré |
tu | emanaràs |
ell, ella, vostè | emanarà |
nosaltres | emanarem |
vosaltres | emanareu |
ells, elles, vostès | emanaran |
Modo subjuntivo
Presente
jo | emani |
tu | emanis |
ell, ella, vostè | emani |
nosaltres | emanem |
vosaltres | emaneu |
ells, elles, vostès | emanin |
Imperfect
jo | emanés |
tu | emanessis |
ell, ella, vostè | emanés |
nosaltres | emanéssim |
vosaltres | emanéssiu |
ells, elles, vostès | emanessin |
Modo condicional
jo | emanaria |
tu | emanaries |
ell, ella, vostè | emanaria |
nosaltres | emanaríem |
vosaltres | emanaríeu |
ells, elles, vostès | emanarien |
Modo imperativo
(tu) | emana |
(vostè) | emani |
(nosaltres) | emanem |
(vosaltres) | emaneu |
(vostès) | emanin |