Conjugació del verb emanar
Infinitiu | emanar |
---|---|
Gerundi | emanant |
Participi | emanat, emanada, emanats, emanades |
Mode indicatiu
Present
jo | emano |
---|---|
tu | emanes |
ell, ella, vostè | emana |
nosaltres | emanem |
vosaltres | emaneu |
ells, elles, vostès | emanen |
Imperfet
jo | emanava |
---|---|
tu | emanaves |
ell, ella, vostè | emanava |
nosaltres | emanàvem |
vosaltres | emanàveu |
ells, elles, vostès | emanaven |
Passat simple
jo | emaní |
---|---|
tu | emanares |
ell, ella, vostè | emanà |
nosaltres | emanàrem |
vosaltres | emanàreu |
ells, elles, vostès | emanaren |
Futur
jo | emanaré |
---|---|
tu | emanaràs |
ell, ella, vostè | emanarà |
nosaltres | emanarem |
vosaltres | emanareu |
ells, elles, vostès | emanaran |
Mode subjuntiu
Present
jo | emani |
---|---|
tu | emanis |
ell, ella, vostè | emani |
nosaltres | emanem |
vosaltres | emaneu |
ells, elles, vostès | emanin |
Imperfet
jo | emanés |
---|---|
tu | emanessis |
ell, ella, vostè | emanés |
nosaltres | emanéssim |
vosaltres | emanéssiu |
ells, elles, vostès | emanessin |
Mode condicional
jo | emanaria |
---|---|
tu | emanaries |
ell, ella, vostè | emanaria |
nosaltres | emanaríem |
vosaltres | emanaríeu |
ells, elles, vostès | emanarien |
Mode imperatiu
(tu) | emana |
---|---|
(vostè) | emani |
(nosaltres) | emanem |
(vosaltres) | emaneu |
(vostès) | emanin |