Conjugación del verbo incriminar
Infinitivo | incriminar |
Gerundio | incriminant |
Participio | incriminat, incriminada, incriminats, incriminades |
Modo indicativo
Presente
jo | incrimino |
tu | incrimines |
ell, ella, vostè | incrimina |
nosaltres | incriminem |
vosaltres | incrimineu |
ells, elles, vostès | incriminen |
Imperfect
jo | incriminava |
tu | incriminaves |
ell, ella, vostè | incriminava |
nosaltres | incriminàvem |
vosaltres | incriminàveu |
ells, elles, vostès | incriminaven |
Pretérito perfecto simple
jo | incriminí |
tu | incriminares |
ell, ella, vostè | incriminà |
nosaltres | incriminàrem |
vosaltres | incriminàreu |
ells, elles, vostès | incriminaren |
Futuro
jo | incriminaré |
tu | incriminaràs |
ell, ella, vostè | incriminarà |
nosaltres | incriminarem |
vosaltres | incriminareu |
ells, elles, vostès | incriminaran |
Modo subjuntivo
Presente
jo | incrimini |
tu | incriminis |
ell, ella, vostè | incrimini |
nosaltres | incriminem |
vosaltres | incrimineu |
ells, elles, vostès | incriminin |
Imperfect
jo | incriminés |
tu | incriminessis |
ell, ella, vostè | incriminés |
nosaltres | incriminéssim |
vosaltres | incriminéssiu |
ells, elles, vostès | incriminessin |
Modo condicional
jo | incriminaria |
tu | incriminaries |
ell, ella, vostè | incriminaria |
nosaltres | incriminaríem |
vosaltres | incriminaríeu |
ells, elles, vostès | incriminarien |
Modo imperativo
(tu) | incrimina |
(vostè) | incrimini |
(nosaltres) | incriminem |
(vosaltres) | incrimineu |
(vostès) | incriminin |
Categorías
Traducciones
- alemán
- anschuldigen; beschuldigen
- inglés
- to accuse; to incriminate
- español
- incriminar
- francés
- incriminer
- italiano
- incriminare
- neerlandés
- beschuldigen
- portugués
- incriminar