Conjugación del verbo catalán incriminar

Infinitivo	incriminar
Gerundio	incriminant
Participio	incriminat, incriminada, incriminats, incriminades

Modo indicativo

Presente

jo	incrimino
tu	incrimines
ell, ella, vostè	incrimina
nosaltres	incriminem
vosaltres, vós	incrimineu
ells, elles, vostès	incriminen

Imperfecto

jo	incriminava
tu	incriminaves
ell, ella, vostè	incriminava
nosaltres	incriminàvem
vosaltres, vós	incriminàveu
ells, elles, vostès	incriminaven

Pasado simple

jo	incriminí
tu	incriminares
ell, ella, vostè	incriminà
nosaltres	incriminàrem
vosaltres, vós	incriminàreu
ells, elles, vostès	incriminaren

Pasado perifrástico

jo	vaig incriminar
tu	vas (vares) incriminar
ell, ella, vostè	va incriminar
nosaltres	vam (vàrem) incriminar
vosaltres, vós	vau (vàreu) incriminar
ells, elles, vostès	van (varen) incriminar

Futuro

jo	incriminaré
tu	incriminaràs
ell, ella, vostè	incriminarà
nosaltres	incriminarem
vosaltres, vós	incriminareu
ells, elles, vostès	incriminaran

Perfecto

jo	he incriminat
tu	has incriminat
ell, ella, vostè	ha incriminat
nosaltres	hem (havem) incriminat
vosaltres, vós	heu (haveu) incriminat
ells, elles, vostès	han incriminat

Pluscuamperfecto

jo	havia incriminat
tu	havies incriminat
ell, ella, vostè	havia incriminat
nosaltres	havíem incriminat
vosaltres, vós	havíeu incriminat
ells, elles, vostès	havien incriminat

Pasado anterior

jo	haguí incriminat
tu	hagueres incriminat
ell, ella, vostè	hagué incriminat
nosaltres	haguérem incriminat
vosaltres, vós	haguéreu incriminat
ells, elles, vostès	hagueren incriminat

Pasado anterior perifrástico

jo	vaig haver incriminat
tu	vas (vares) haver incriminat
ell, ella, vostè	va haver incriminat
nosaltres	vam (vàrem) haver incriminat
vosaltres, vós	vau (vàreu) haver incriminat
ells, elles, vostès	van (varen) haver incriminat

Futuro perfecto

jo	hauré incriminat
tu	hauràs incriminat
ell, ella, vostè	haurà incriminat
nosaltres	haurem incriminat
vosaltres, vós	haureu incriminat
ells, elles, vostès	hauran incriminat

Modo subjuntivo

Presente

jo	incrimini
tu	incriminis
ell, ella, vostè	incrimini
nosaltres	incriminem
vosaltres, vós	incrimineu
ells, elles, vostès	incriminin

Imperfecto

jo	incriminés
tu	incriminessis
ell, ella, vostè	incriminés
nosaltres	incriminéssim
vosaltres, vós	incriminéssiu
ells, elles, vostès	incriminessin

Perfecto

jo	hagi incriminat
tu	hagis incriminat
ell, ella, vostè	hagi incriminat
nosaltres	hàgim incriminat
vosaltres, vós	hàgiu incriminat
ells, elles, vostès	hagin incriminat

Pluscuamperfecto

jo	hagués incriminat
tu	haguessis incriminat
ell, ella, vostè	hagués incriminat
nosaltres	haguéssim incriminat
vosaltres, vós	haguéssiu incriminat
ells, elles, vostès	haguessin incriminat

Modo condicional

Condicional

jo	incriminaria
tu	incriminaries
ell, ella, vostè	incriminaria
nosaltres	incriminaríem
vosaltres, vós	incriminaríeu
ells, elles, vostès	incriminarien

Condicional perfecto

jo	hauria (haguera) incriminat
tu	hauries (hagueres) incriminat
ell, ella, vostè	hauria (haguera) incriminat
nosaltres	hauríem (haguérem) incriminat
vosaltres, vós	hauríeu (haguéreu) incriminat
ells, elles, vostès	haurien (hagueren) incriminat

Modo imperativo

(tu)	incrimina
(vostè)	incrimini
(nosaltres)	incriminem
(vosaltres)	incrimineu
(vostès)	incriminin

Categorías

Traducciones

alemán: anschuldigen, beschuldigen
inglés: to accuse, to incriminate
español: incriminar
francés: incriminer
italiano: incriminare
neerlandés: beschuldigen
portugués: incriminar