Conjugación del verbo emmalaltir-se

  • Leyenda
  • regular
  • regular con cambio ortográfico
  • irregular
Infinitivoemmalaltir-se
Gerundioemmalaltint-se
Participioemmalaltit, emmalaltida, emmalaltits, emmalaltides

Modo indicativo

Presente

m'emmalalteixo
t'emmalalteixes
s'emmalalteix
ensemmalaltim
usemmalaltiu
s'emmalalteixen

Imperfect

m'emmalaltia
t'emmalalties
s'emmalaltia
ensemmalaltíem
usemmalaltíeu
s'emmalaltien

Pretérito perfecto simple

m'emmalaltí
t'emmalaltires
s'emmalaltí
ensemmalaltírem
usemmalaltíreu
s'emmalaltiren

Futuro

m'emmalaltiré
t'emmalaltiràs
s'emmalaltirà
ensemmalaltirem
usemmalaltireu
s'emmalaltiran

Modo subjuntivo

Presente

m'emmalalteixi
t'emmalalteixis
s'emmalalteixi
ensemmalaltim
usemmalaltiu
s'emmalalteixin

Imperfect

m'emmalaltís
t'emmalaltissis
s'emmalaltís
ensemmalaltíssim
usemmalaltíssiu
s'emmalaltissin

Modo condicional

m'emmalaltiria
t'emmalaltiries
s'emmalaltiria
ensemmalaltiríem
usemmalaltiríeu
s'emmalaltirien

Modo imperativo

(t')emmalalteix-te
(s')emmalalteixi's
(ens)emmalaltim-nos
(us)emmalaltiu-vos
(s')emmalalteixin-se

Categorías

Traducciones

alemán
erkranken; krank werden
inglés
to become ill
español
enfermarse
francés
tomber malade
italiano
ammalarsi; infermarsi
neerlandés
ziek worden
portugués
adoecer; ficar doente