Conjugación del verbo substanciar en catalán - verbs.cat

Infinitivo	substanciar
Gerundio	substanciant
Participio	substanciat, substanciada, substanciats, substanciades

Modo indicativo

Presente

jo	substancio
tu	substancies
ell, ella, vostè	substancia
nosaltres	substanciem
vosaltres, vós	substancieu
ells, elles, vostès	substancien

Imperfecto

jo	substanciava
tu	substanciaves
ell, ella, vostè	substanciava
nosaltres	substanciàvem
vosaltres, vós	substanciàveu
ells, elles, vostès	substanciaven

Pasado simple

jo	substancií
tu	substanciares
ell, ella, vostè	substancià
nosaltres	substanciàrem
vosaltres, vós	substanciàreu
ells, elles, vostès	substanciaren

Pasado perifrástico

jo	vaig substanciar
tu	vas (vares) substanciar
ell, ella, vostè	va substanciar
nosaltres	vam (vàrem) substanciar
vosaltres, vós	vau (vàreu) substanciar
ells, elles, vostès	van (varen) substanciar

Futuro

jo	substanciaré
tu	substanciaràs
ell, ella, vostè	substanciarà
nosaltres	substanciarem
vosaltres, vós	substanciareu
ells, elles, vostès	substanciaran

Perfecto

jo	he substanciat
tu	has substanciat
ell, ella, vostè	ha substanciat
nosaltres	hem (havem) substanciat
vosaltres, vós	heu (haveu) substanciat
ells, elles, vostès	han substanciat

Pluscuamperfecto

jo	havia substanciat
tu	havies substanciat
ell, ella, vostè	havia substanciat
nosaltres	havíem substanciat
vosaltres, vós	havíeu substanciat
ells, elles, vostès	havien substanciat

Pasado anterior

jo	haguí substanciat
tu	hagueres substanciat
ell, ella, vostè	hagué substanciat
nosaltres	haguérem substanciat
vosaltres, vós	haguéreu substanciat
ells, elles, vostès	hagueren substanciat

Pasado anterior perifrástico

jo	vaig haver substanciat
tu	vas (vares) haver substanciat
ell, ella, vostè	va haver substanciat
nosaltres	vam (vàrem) haver substanciat
vosaltres, vós	vau (vàreu) haver substanciat
ells, elles, vostès	van (varen) haver substanciat

Futuro perfecto

jo	hauré substanciat
tu	hauràs substanciat
ell, ella, vostè	haurà substanciat
nosaltres	haurem substanciat
vosaltres, vós	haureu substanciat
ells, elles, vostès	hauran substanciat

Modo subjuntivo

Presente

jo	substanciï
tu	substanciïs
ell, ella, vostè	substanciï
nosaltres	substanciem
vosaltres, vós	substancieu
ells, elles, vostès	substanciïn

Imperfecto

jo	substanciés
tu	substanciessis
ell, ella, vostè	substanciés
nosaltres	substanciéssim
vosaltres, vós	substanciéssiu
ells, elles, vostès	substanciessin

Perfecto

jo	hagi substanciat
tu	hagis substanciat
ell, ella, vostè	hagi substanciat
nosaltres	hàgim substanciat
vosaltres, vós	hàgiu substanciat
ells, elles, vostès	hagin substanciat

Pluscuamperfecto

jo	hagués substanciat
tu	haguessis substanciat
ell, ella, vostè	hagués substanciat
nosaltres	haguéssim substanciat
vosaltres, vós	haguéssiu substanciat
ells, elles, vostès	haguessin substanciat

Modo condicional

Condicional

jo	substanciaria
tu	substanciaries
ell, ella, vostè	substanciaria
nosaltres	substanciaríem
vosaltres, vós	substanciaríeu
ells, elles, vostès	substanciarien

Condicional perfecto

jo	hauria (haguera) substanciat
tu	hauries (hagueres) substanciat
ell, ella, vostè	hauria (haguera) substanciat
nosaltres	hauríem (haguérem) substanciat
vosaltres, vós	hauríeu (haguéreu) substanciat
ells, elles, vostès	haurien (hagueren) substanciat

Modo imperativo

(tu)	substancia
(vostè)	substanciï
(nosaltres)	substanciem
(vosaltres)	substancieu
(vostès)	substanciïn

Categorías

Traducciones

alemán: begründen, erhärten, fundieren, untermauern
inglés: to substantiate
español: sustanciar
francés: instruire
portugués: substanciar