Conjugación del verbo ostentar
Infinitivo | ostentar |
---|---|
Gerundio | ostentant |
Participio | ostentat, ostentada, ostentats, ostentades |
Modo indicativo
Presente
jo | ostento |
---|---|
tu | ostentes |
ell, ella, vostè | ostenta |
nosaltres | ostentem |
vosaltres | ostenteu |
ells, elles, vostès | ostenten |
Imperfect
jo | ostentava |
---|---|
tu | ostentaves |
ell, ella, vostè | ostentava |
nosaltres | ostentàvem |
vosaltres | ostentàveu |
ells, elles, vostès | ostentaven |
Pretérito perfecto simple
jo | ostentí |
---|---|
tu | ostentares |
ell, ella, vostè | ostentà |
nosaltres | ostentàrem |
vosaltres | ostentàreu |
ells, elles, vostès | ostentaren |
Futuro
jo | ostentaré |
---|---|
tu | ostentaràs |
ell, ella, vostè | ostentarà |
nosaltres | ostentarem |
vosaltres | ostentareu |
ells, elles, vostès | ostentaran |
Modo subjuntivo
Presente
jo | ostenti |
---|---|
tu | ostentis |
ell, ella, vostè | ostenti |
nosaltres | ostentem |
vosaltres | ostenteu |
ells, elles, vostès | ostentin |
Imperfect
jo | ostentés |
---|---|
tu | ostentessis |
ell, ella, vostè | ostentés |
nosaltres | ostentéssim |
vosaltres | ostentéssiu |
ells, elles, vostès | ostentessin |
Modo condicional
jo | ostentaria |
---|---|
tu | ostentaries |
ell, ella, vostè | ostentaria |
nosaltres | ostentaríem |
vosaltres | ostentaríeu |
ells, elles, vostès | ostentarien |
Modo imperativo
(tu) | ostenta |
---|---|
(vostè) | ostenti |
(nosaltres) | ostentem |
(vosaltres) | ostenteu |
(vostès) | ostentin |