Conjugación del verbo convenir
Infinitivo | convenir |
Gerundio | convenint |
Participio | convingut, convinguda, convinguts, convingudes |
Modo indicativo
Presente
jo | convinc |
tu | convens |
ell, ella, vostè | convé |
nosaltres | convenim |
vosaltres | conveniu |
ells, elles, vostès | convenen |
Imperfect
jo | convenia |
tu | convenies |
ell, ella, vostè | convenia |
nosaltres | conveníem |
vosaltres | conveníeu |
ells, elles, vostès | convenien |
Pretérito perfecto simple
jo | convinguí |
tu | convingueres |
ell, ella, vostè | convingué |
nosaltres | convinguérem |
vosaltres | convinguéreu |
ells, elles, vostès | convingueren |
Futuro
jo | convindré |
tu | convindràs |
ell, ella, vostè | convindrà |
nosaltres | convindrem |
vosaltres | convindreu |
ells, elles, vostès | convindran |
Modo subjuntivo
Presente
jo | convingui |
tu | convinguis |
ell, ella, vostè | convingui |
nosaltres | convinguem |
vosaltres | convingueu |
ells, elles, vostès | convinguin |
Imperfect
jo | convingués |
tu | convinguessis |
ell, ella, vostè | convingués |
nosaltres | convinguéssim |
vosaltres | convinguéssiu |
ells, elles, vostès | convinguessin |
Modo condicional
jo | convindria |
tu | convindries |
ell, ella, vostè | convindria |
nosaltres | convindríem |
vosaltres | convindríeu |
ells, elles, vostès | convindrien |
Modo imperativo
(tu) | convén |
(vostè) | convingui |
(nosaltres) | convinguem |
(vosaltres) | conveniu |
(vostès) | convinguin |