Conjugació del verb convenir
Infinitiu | convenir |
---|---|
Gerundi | convenint |
Participi | convingut, convinguda, convinguts, convingudes |
Mode indicatiu
Present
jo | convinc |
---|---|
tu | convens |
ell, ella, vostè | convé |
nosaltres | convenim |
vosaltres, vós | conveniu |
ells, elles, vostès | convenen |
Imperfet
jo | convenia |
---|---|
tu | convenies |
ell, ella, vostè | convenia |
nosaltres | conveníem |
vosaltres, vós | conveníeu |
ells, elles, vostès | convenien |
Passat simple
jo | convinguí |
---|---|
tu | convingueres |
ell, ella, vostè | convingué |
nosaltres | convinguérem |
vosaltres, vós | convinguéreu |
ells, elles, vostès | convingueren |
Passat perifràstic
jo | vaig convenir |
---|---|
tu | vas (vares) convenir |
ell, ella, vostè | va convenir |
nosaltres | vam (vàrem) convenir |
vosaltres, vós | vau (vàreu) convenir |
ells, elles, vostès | van (varen) convenir |
Futur
jo | convindré |
---|---|
tu | convindràs |
ell, ella, vostè | convindrà |
nosaltres | convindrem |
vosaltres, vós | convindreu |
ells, elles, vostès | convindran |
Perfet
jo | he convingut |
---|---|
tu | has convingut |
ell, ella, vostè | ha convingut |
nosaltres | hem (havem) convingut |
vosaltres, vós | heu (haveu) convingut |
ells, elles, vostès | han convingut |
Plusquamperfet
jo | havia convingut |
---|---|
tu | havies convingut |
ell, ella, vostè | havia convingut |
nosaltres | havíem convingut |
vosaltres, vós | havíeu convingut |
ells, elles, vostès | havien convingut |
Passat anterior
jo | haguí convingut |
---|---|
tu | hagueres convingut |
ell, ella, vostè | hagué convingut |
nosaltres | haguérem convingut |
vosaltres, vós | haguéreu convingut |
ells, elles, vostès | hagueren convingut |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver convingut |
---|---|
tu | vas (vares) haver convingut |
ell, ella, vostè | va haver convingut |
nosaltres | vam (vàrem) haver convingut |
vosaltres, vós | vau (vàreu) haver convingut |
ells, elles, vostès | van (varen) haver convingut |
Futur perfet
jo | hauré convingut |
---|---|
tu | hauràs convingut |
ell, ella, vostè | haurà convingut |
nosaltres | haurem convingut |
vosaltres, vós | haureu convingut |
ells, elles, vostès | hauran convingut |
Mode subjuntiu
Present
jo | convingui |
---|---|
tu | convinguis |
ell, ella, vostè | convingui |
nosaltres | convinguem |
vosaltres, vós | convingueu |
ells, elles, vostès | convinguin |
Imperfet
jo | convingués |
---|---|
tu | convinguessis |
ell, ella, vostè | convingués |
nosaltres | convinguéssim |
vosaltres, vós | convinguéssiu |
ells, elles, vostès | convinguessin |
Perfet
jo | hagi convingut |
---|---|
tu | hagis convingut |
ell, ella, vostè | hagi convingut |
nosaltres | hàgim convingut |
vosaltres, vós | hàgiu convingut |
ells, elles, vostès | hagin convingut |
Plusquamperfet
jo | hagués convingut |
---|---|
tu | haguessis convingut |
ell, ella, vostè | hagués convingut |
nosaltres | haguéssim convingut |
vosaltres, vós | haguéssiu convingut |
ells, elles, vostès | haguessin convingut |
Mode condicional
Condicional
jo | convindria |
---|---|
tu | convindries |
ell, ella, vostè | convindria |
nosaltres | convindríem |
vosaltres, vós | convindríeu |
ells, elles, vostès | convindrien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) convingut |
---|---|
tu | hauries (hagueres) convingut |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) convingut |
nosaltres | hauríem (haguérem) convingut |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) convingut |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) convingut |
Mode imperatiu
(tu) | convén |
---|---|
(vostè) | convingui |
(nosaltres) | convinguem |
(vosaltres) | conveniu |
(vostès) | convinguin |