Conjugació del verb convenir
Infinitiu | convenir |
---|---|
Gerundi | convenint |
Participi | convingut, convinguda, convinguts, convingudes |
Mode indicatiu
Present
jo | convinc |
---|---|
tu | convens |
ell, ella, vostè | convé |
nosaltres | convenim |
vosaltres | conveniu |
ells, elles, vostès | convenen |
Imperfet
jo | convenia |
---|---|
tu | convenies |
ell, ella, vostè | convenia |
nosaltres | conveníem |
vosaltres | conveníeu |
ells, elles, vostès | convenien |
Passat simple
jo | convinguí |
---|---|
tu | convingueres |
ell, ella, vostè | convingué |
nosaltres | convinguérem |
vosaltres | convinguéreu |
ells, elles, vostès | convingueren |
Futur
jo | convindré |
---|---|
tu | convindràs |
ell, ella, vostè | convindrà |
nosaltres | convindrem |
vosaltres | convindreu |
ells, elles, vostès | convindran |
Mode subjuntiu
Present
jo | convingui |
---|---|
tu | convinguis |
ell, ella, vostè | convingui |
nosaltres | convinguem |
vosaltres | convingueu |
ells, elles, vostès | convinguin |
Imperfet
jo | convingués |
---|---|
tu | convinguessis |
ell, ella, vostè | convingués |
nosaltres | convinguéssim |
vosaltres | convinguéssiu |
ells, elles, vostès | convinguessin |
Mode condicional
jo | convindria |
---|---|
tu | convindries |
ell, ella, vostè | convindria |
nosaltres | convindríem |
vosaltres | convindríeu |
ells, elles, vostès | convindrien |
Mode imperatiu
(tu) | convén |
---|---|
(vostè) | convingui |
(nosaltres) | convinguem |
(vosaltres) | conveniu |
(vostès) | convinguin |