Conjugación del verbo obtenir
Infinitivo | obtenir |
Gerundio | obtenint |
Participio | obtingut, obtinguda, obtinguts, obtingudes |
Modo indicativo
Presente
jo | obtinc |
tu | obtens |
ell, ella, vostè | obté |
nosaltres | obtenim |
vosaltres | obteniu |
ells, elles, vostès | obtenen |
Imperfect
jo | obtenia |
tu | obtenies |
ell, ella, vostè | obtenia |
nosaltres | obteníem |
vosaltres | obteníeu |
ells, elles, vostès | obtenien |
Pretérito perfecto simple
jo | obtinguí |
tu | obtingueres |
ell, ella, vostè | obtingué |
nosaltres | obtinguérem |
vosaltres | obtinguéreu |
ells, elles, vostès | obtingueren |
Futuro
jo | obtindré |
tu | obtindràs |
ell, ella, vostè | obtindrà |
nosaltres | obtindrem |
vosaltres | obtindreu |
ells, elles, vostès | obtindran |
Modo subjuntivo
Presente
jo | obtingui |
tu | obtinguis |
ell, ella, vostè | obtingui |
nosaltres | obtinguem |
vosaltres | obtingueu |
ells, elles, vostès | obtinguin |
Imperfect
jo | obtingués |
tu | obtinguessis |
ell, ella, vostè | obtingués |
nosaltres | obtinguéssim |
vosaltres | obtinguéssiu |
ells, elles, vostès | obtinguessin |
Modo condicional
jo | obtindria |
tu | obtindries |
ell, ella, vostè | obtindria |
nosaltres | obtindríem |
vosaltres | obtindríeu |
ells, elles, vostès | obtindrien |
Modo imperativo
(tu) | obtén, obtingues |
(vostè) | obtingui |
(nosaltres) | obtinguem |
(vosaltres) | obteniu, obtingueu |
(vostès) | obtinguin |