Conjugación del verbo admetre
Infinitivo | admetre |
Gerundio | admetent |
Participio | admès, admesa, admesos, admeses |
Modo indicativo
Presente
jo | admeto |
tu | admets |
ell, ella, vostè | admet |
nosaltres | admetem |
vosaltres | admeteu |
ells, elles, vostès | admeten |
Imperfect
jo | admetia |
tu | admeties |
ell, ella, vostè | admetia |
nosaltres | admetíem |
vosaltres | admetíeu |
ells, elles, vostès | admetien |
Pretérito perfecto simple
jo | admetí |
tu | admeteres |
ell, ella, vostè | admeté |
nosaltres | admetérem |
vosaltres | admetéreu |
ells, elles, vostès | admeteren |
Futuro
jo | admetré |
tu | admetràs |
ell, ella, vostè | admetrà |
nosaltres | admetrem |
vosaltres | admetreu |
ells, elles, vostès | admetran |
Modo subjuntivo
Presente
jo | admeti |
tu | admetis |
ell, ella, vostè | admeti |
nosaltres | admetem |
vosaltres | admeteu |
ells, elles, vostès | admetin |
Imperfect
jo | admetés |
tu | admetessis |
ell, ella, vostè | admetés |
nosaltres | admetéssim |
vosaltres | admetéssiu |
ells, elles, vostès | admetessin |
Modo condicional
jo | admetria |
tu | admetries |
ell, ella, vostè | admetria |
nosaltres | admetríem |
vosaltres | admetríeu |
ells, elles, vostès | admetrien |
Modo imperativo
(tu) | admet |
(vostè) | admeti |
(nosaltres) | admetem |
(vosaltres) | admeteu |
(vostès) | admetin |