Conjugación del verbo sospitar
Infinitivo | sospitar |
---|---|
Gerundio | sospitant |
Participio | sospitat, sospitada, sospitats, sospitades |
Modo indicativo
Presente
jo | sospito |
---|---|
tu | sospites |
ell, ella, vostè | sospita |
nosaltres | sospitem |
vosaltres, vós | sospiteu |
ells, elles, vostès | sospiten |
Imperfecto
jo | sospitava |
---|---|
tu | sospitaves |
ell, ella, vostè | sospitava |
nosaltres | sospitàvem |
vosaltres, vós | sospitàveu |
ells, elles, vostès | sospitaven |
Pasado simple
jo | sospití |
---|---|
tu | sospitares |
ell, ella, vostè | sospità |
nosaltres | sospitàrem |
vosaltres, vós | sospitàreu |
ells, elles, vostès | sospitaren |
Pasado perifrástico
jo | vaig sospitar |
---|---|
tu | vas (vares) sospitar |
ell, ella, vostè | va sospitar |
nosaltres | vam (vàrem) sospitar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) sospitar |
ells, elles, vostès | van (varen) sospitar |
Futuro
jo | sospitaré |
---|---|
tu | sospitaràs |
ell, ella, vostè | sospitarà |
nosaltres | sospitarem |
vosaltres, vós | sospitareu |
ells, elles, vostès | sospitaran |
Perfecto
jo | he sospitat |
---|---|
tu | has sospitat |
ell, ella, vostè | ha sospitat |
nosaltres | hem (havem) sospitat |
vosaltres, vós | heu (haveu) sospitat |
ells, elles, vostès | han sospitat |
Pluscuamperfecto
jo | havia sospitat |
---|---|
tu | havies sospitat |
ell, ella, vostè | havia sospitat |
nosaltres | havíem sospitat |
vosaltres, vós | havíeu sospitat |
ells, elles, vostès | havien sospitat |
Pasado anterior
jo | haguí sospitat |
---|---|
tu | hagueres sospitat |
ell, ella, vostè | hagué sospitat |
nosaltres | haguérem sospitat |
vosaltres, vós | haguéreu sospitat |
ells, elles, vostès | hagueren sospitat |
Pasado anterior perifrástico
jo | vaig haver sospitat |
---|---|
tu | vas (vares) haver sospitat |
ell, ella, vostè | va haver sospitat |
nosaltres | vam (vàrem) haver sospitat |
vosaltres, vós | vau (vàreu) haver sospitat |
ells, elles, vostès | van (varen) haver sospitat |
Futuro perfecto
jo | hauré sospitat |
---|---|
tu | hauràs sospitat |
ell, ella, vostè | haurà sospitat |
nosaltres | haurem sospitat |
vosaltres, vós | haureu sospitat |
ells, elles, vostès | hauran sospitat |
Modo subjuntivo
Presente
jo | sospiti |
---|---|
tu | sospitis |
ell, ella, vostè | sospiti |
nosaltres | sospitem |
vosaltres, vós | sospiteu |
ells, elles, vostès | sospitin |
Imperfecto
jo | sospités |
---|---|
tu | sospitessis |
ell, ella, vostè | sospités |
nosaltres | sospitéssim |
vosaltres, vós | sospitéssiu |
ells, elles, vostès | sospitessin |
Perfecto
jo | hagi sospitat |
---|---|
tu | hagis sospitat |
ell, ella, vostè | hagi sospitat |
nosaltres | hàgim sospitat |
vosaltres, vós | hàgiu sospitat |
ells, elles, vostès | hagin sospitat |
Pluscuamperfecto
jo | hagués sospitat |
---|---|
tu | haguessis sospitat |
ell, ella, vostè | hagués sospitat |
nosaltres | haguéssim sospitat |
vosaltres, vós | haguéssiu sospitat |
ells, elles, vostès | haguessin sospitat |
Modo condicional
Condicional
jo | sospitaria |
---|---|
tu | sospitaries |
ell, ella, vostè | sospitaria |
nosaltres | sospitaríem |
vosaltres, vós | sospitaríeu |
ells, elles, vostès | sospitarien |
Condicional perfecto
jo | hauria (haguera) sospitat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) sospitat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) sospitat |
nosaltres | hauríem (haguérem) sospitat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) sospitat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) sospitat |
Modo imperativo
(tu) | sospita |
---|---|
(vostè) | sospiti |
(nosaltres) | sospitem |
(vosaltres) | sospiteu |
(vostès) | sospitin |
Categorías
Traducciones
- alemán
- verdächtigen, vermuten
- inglés
- to suspect
- español
- sospechar
- francés
- soupçonner, suspecter
- italiano
- sospettare
- neerlandés
- verdenken, vermoeden
- portugués
- suspeitar