Conjugación del verbo sospitar
| Infinitivo | sospitar |
|---|---|
| Gerundio | sospitant |
| Participio | sospitat, sospitada, sospitats, sospitades |
Modo indicativo
Presente
| jo | sospito |
|---|---|
| tu | sospites |
| ell, ella, vostè | sospita |
| nosaltres | sospitem |
| vosaltres, vós | sospiteu |
| ells, elles, vostès | sospiten |
Imperfecto
| jo | sospitava |
|---|---|
| tu | sospitaves |
| ell, ella, vostè | sospitava |
| nosaltres | sospitàvem |
| vosaltres, vós | sospitàveu |
| ells, elles, vostès | sospitaven |
Pasado simple
| jo | sospití |
|---|---|
| tu | sospitares |
| ell, ella, vostè | sospità |
| nosaltres | sospitàrem |
| vosaltres, vós | sospitàreu |
| ells, elles, vostès | sospitaren |
Pasado perifrástico
| jo | vaig sospitar |
|---|---|
| tu | vas (vares) sospitar |
| ell, ella, vostè | va sospitar |
| nosaltres | vam (vàrem) sospitar |
| vosaltres, vós | vau (vàreu) sospitar |
| ells, elles, vostès | van (varen) sospitar |
Futuro
| jo | sospitaré |
|---|---|
| tu | sospitaràs |
| ell, ella, vostè | sospitarà |
| nosaltres | sospitarem |
| vosaltres, vós | sospitareu |
| ells, elles, vostès | sospitaran |
Perfecto
| jo | he sospitat |
|---|---|
| tu | has sospitat |
| ell, ella, vostè | ha sospitat |
| nosaltres | hem (havem) sospitat |
| vosaltres, vós | heu (haveu) sospitat |
| ells, elles, vostès | han sospitat |
Pluscuamperfecto
| jo | havia sospitat |
|---|---|
| tu | havies sospitat |
| ell, ella, vostè | havia sospitat |
| nosaltres | havíem sospitat |
| vosaltres, vós | havíeu sospitat |
| ells, elles, vostès | havien sospitat |
Pasado anterior
| jo | haguí sospitat |
|---|---|
| tu | hagueres sospitat |
| ell, ella, vostè | hagué sospitat |
| nosaltres | haguérem sospitat |
| vosaltres, vós | haguéreu sospitat |
| ells, elles, vostès | hagueren sospitat |
Pasado anterior perifrástico
| jo | vaig haver sospitat |
|---|---|
| tu | vas (vares) haver sospitat |
| ell, ella, vostè | va haver sospitat |
| nosaltres | vam (vàrem) haver sospitat |
| vosaltres, vós | vau (vàreu) haver sospitat |
| ells, elles, vostès | van (varen) haver sospitat |
Futuro perfecto
| jo | hauré sospitat |
|---|---|
| tu | hauràs sospitat |
| ell, ella, vostè | haurà sospitat |
| nosaltres | haurem sospitat |
| vosaltres, vós | haureu sospitat |
| ells, elles, vostès | hauran sospitat |
Modo subjuntivo
Presente
| jo | sospiti |
|---|---|
| tu | sospitis |
| ell, ella, vostè | sospiti |
| nosaltres | sospitem |
| vosaltres, vós | sospiteu |
| ells, elles, vostès | sospitin |
Imperfecto
| jo | sospités |
|---|---|
| tu | sospitessis |
| ell, ella, vostè | sospités |
| nosaltres | sospitéssim |
| vosaltres, vós | sospitéssiu |
| ells, elles, vostès | sospitessin |
Perfecto
| jo | hagi sospitat |
|---|---|
| tu | hagis sospitat |
| ell, ella, vostè | hagi sospitat |
| nosaltres | hàgim sospitat |
| vosaltres, vós | hàgiu sospitat |
| ells, elles, vostès | hagin sospitat |
Pluscuamperfecto
| jo | hagués sospitat |
|---|---|
| tu | haguessis sospitat |
| ell, ella, vostè | hagués sospitat |
| nosaltres | haguéssim sospitat |
| vosaltres, vós | haguéssiu sospitat |
| ells, elles, vostès | haguessin sospitat |
Modo condicional
Condicional
| jo | sospitaria |
|---|---|
| tu | sospitaries |
| ell, ella, vostè | sospitaria |
| nosaltres | sospitaríem |
| vosaltres, vós | sospitaríeu |
| ells, elles, vostès | sospitarien |
Condicional perfecto
| jo | hauria (haguera) sospitat |
|---|---|
| tu | hauries (hagueres) sospitat |
| ell, ella, vostè | hauria (haguera) sospitat |
| nosaltres | hauríem (haguérem) sospitat |
| vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) sospitat |
| ells, elles, vostès | haurien (hagueren) sospitat |
Modo imperativo
| (tu) | sospita |
|---|---|
| (vostè) | sospiti |
| (nosaltres) | sospitem |
| (vosaltres) | sospiteu |
| (vostès) | sospitin |
Categorías
Traducciones
- alemán
- verdächtigen, vermuten
- inglés
- to suspect
- español
- sospechar
- francés
- soupçonner, suspecter
- italiano
- sospettare
- neerlandés
- verdenken, vermoeden
- portugués
- suspeitar
- rumano
- a suspecta