Conjugación del verbo sospitar
Infinitivo | sospitar |
---|---|
Gerundio | sospitant |
Participio | sospitat, sospitada, sospitats, sospitades |
Modo indicativo
Presente
jo | sospito |
---|---|
tu | sospites |
ell, ella, vostè | sospita |
nosaltres | sospitem |
vosaltres | sospiteu |
ells, elles, vostès | sospiten |
Imperfect
jo | sospitava |
---|---|
tu | sospitaves |
ell, ella, vostè | sospitava |
nosaltres | sospitàvem |
vosaltres | sospitàveu |
ells, elles, vostès | sospitaven |
Pretérito perfecto simple
jo | sospití |
---|---|
tu | sospitares |
ell, ella, vostè | sospità |
nosaltres | sospitàrem |
vosaltres | sospitàreu |
ells, elles, vostès | sospitaren |
Futuro
jo | sospitaré |
---|---|
tu | sospitaràs |
ell, ella, vostè | sospitarà |
nosaltres | sospitarem |
vosaltres | sospitareu |
ells, elles, vostès | sospitaran |
Modo subjuntivo
Presente
jo | sospiti |
---|---|
tu | sospitis |
ell, ella, vostè | sospiti |
nosaltres | sospitem |
vosaltres | sospiteu |
ells, elles, vostès | sospitin |
Imperfect
jo | sospités |
---|---|
tu | sospitessis |
ell, ella, vostè | sospités |
nosaltres | sospitéssim |
vosaltres | sospitéssiu |
ells, elles, vostès | sospitessin |
Modo condicional
jo | sospitaria |
---|---|
tu | sospitaries |
ell, ella, vostè | sospitaria |
nosaltres | sospitaríem |
vosaltres | sospitaríeu |
ells, elles, vostès | sospitarien |
Modo imperativo
(tu) | sospita |
---|---|
(vostè) | sospiti |
(nosaltres) | sospitem |
(vosaltres) | sospiteu |
(vostès) | sospitin |
Categorías
Traducciones
- alemán
- verdächtigen; vermuten
- inglés
- to suspect
- español
- sospechar
- francés
- soupçonner; suspecter
- italiano
- sospettare
- neerlandés
- verdenken; vermoeden
- portugués
- suspeitar