Conjugación del verbo obligar
| Infinitivo | obligar |
| Gerundio | obligant |
| Participio | obligat |
Modo indicativo
Presente
| jo | obligo |
| tu | obligues |
| ell, ella, vostè | obliga |
| nosaltres | obliguem |
| vosaltres | obligueu |
| ells, elles, vostès | obliguen |
Imperfect
| jo | obligava |
| tu | obligaves |
| ell, ella, vostè | obligava |
| nosaltres | obligàvem |
| vosaltres | obligàveu |
| ells, elles, vostès | obligaven |
Pretérito perfecto simple
| jo | obliguí |
| tu | obligares |
| ell, ella, vostè | obligà |
| nosaltres | obligàrem |
| vosaltres | obligàreu |
| ells, elles, vostès | obligaren |
Futuro
| jo | obligaré |
| tu | obligaràs |
| ell, ella, vostè | obligarà |
| nosaltres | obligarem |
| vosaltres | obligareu |
| ells, elles, vostès | obligaran |
Modo subjuntivo
Presente
| jo | obligui |
| tu | obliguis |
| ell, ella, vostè | obligui |
| nosaltres | obliguem |
| vosaltres | obligueu |
| ells, elles, vostès | obliguin |
Imperfect
| jo | obligués |
| tu | obliguessis |
| ell, ella, vostè | obligués |
| nosaltres | obliguéssim |
| vosaltres | obliguéssiu |
| ells, elles, vostès | obliguessin |
Modo condicional
| jo | obligaria |
| tu | obligaries |
| ell, ella, vostè | obligaria |
| nosaltres | obligaríem |
| vosaltres | obligaríeu |
| ells, elles, vostès | obligarien |
Modo imperativo
| (tu) | obliga |
| (vostè) | obligui |
| (nosaltres) | obliguem |
| (vosaltres) | obligueu |
| (vostès) | obliguin |
Traducciones
- inglés
- to compel; to force; to oblige
- español
- obligar
- francés
- contraindre; obliger
- italiano
- costringere; obbligare
- neerlandés
- dwingen; verplichten
- portugués
- obrigar