Conjugació del verb obligar
Infinitiu | obligar |
---|---|
Gerundi | obligant |
Participi | obligat, obligada, obligats, obligades |
Mode indicatiu
Present
jo | obligo |
---|---|
tu | obligues |
ell, ella, vostè | obliga |
nosaltres | obliguem |
vosaltres | obligueu |
ells, elles, vostès | obliguen |
Imperfet
jo | obligava |
---|---|
tu | obligaves |
ell, ella, vostè | obligava |
nosaltres | obligàvem |
vosaltres | obligàveu |
ells, elles, vostès | obligaven |
Passat simple
jo | obliguí |
---|---|
tu | obligares |
ell, ella, vostè | obligà |
nosaltres | obligàrem |
vosaltres | obligàreu |
ells, elles, vostès | obligaren |
Futur
jo | obligaré |
---|---|
tu | obligaràs |
ell, ella, vostè | obligarà |
nosaltres | obligarem |
vosaltres | obligareu |
ells, elles, vostès | obligaran |
Mode subjuntiu
Present
jo | obligui |
---|---|
tu | obliguis |
ell, ella, vostè | obligui |
nosaltres | obliguem |
vosaltres | obligueu |
ells, elles, vostès | obliguin |
Imperfet
jo | obligués |
---|---|
tu | obliguessis |
ell, ella, vostè | obligués |
nosaltres | obliguéssim |
vosaltres | obliguéssiu |
ells, elles, vostès | obliguessin |
Mode condicional
jo | obligaria |
---|---|
tu | obligaries |
ell, ella, vostè | obligaria |
nosaltres | obligaríem |
vosaltres | obligaríeu |
ells, elles, vostès | obligarien |
Mode imperatiu
(tu) | obliga |
---|---|
(vostè) | obligui |
(nosaltres) | obliguem |
(vosaltres) | obligueu |
(vostès) | obliguin |
Categories
Traduccions
- anglès
- to compel; to force; to oblige
- castellà
- obligar
- francès
- contraindre; obliger
- italià
- costringere; obbligare
- neerlandès
- dwingen; verplichten
- portuguès
- obrigar