Conjugación del verbo espantar-se
| Infinitivo | espantar-se |
| Gerundio | espantant-se |
| Participio | espantat, espantada, espantats, espantades |
Modo indicativo
Presente
| m' | espanto |
| t' | espantes |
| s' | espanta |
| ens | espantem |
| us | espanteu |
| s' | espanten |
Imperfect
| m' | espantava |
| t' | espantaves |
| s' | espantava |
| ens | espantàvem |
| us | espantàveu |
| s' | espantaven |
Pretérito perfecto simple
| m' | espantí |
| t' | espantares |
| s' | espantà |
| ens | espantàrem |
| us | espantàreu |
| s' | espantaren |
Futuro
| m' | espantaré |
| t' | espantaràs |
| s' | espantarà |
| ens | espantarem |
| us | espantareu |
| s' | espantaran |
Modo subjuntivo
Presente
| m' | espanti |
| t' | espantis |
| s' | espanti |
| ens | espantem |
| us | espanteu |
| s' | espantin |
Imperfect
| m' | espantés |
| t' | espantessis |
| s' | espantés |
| ens | espantéssim |
| us | espantéssiu |
| s' | espantessin |
Modo condicional
| m' | espantaria |
| t' | espantaries |
| s' | espantaria |
| ens | espantaríem |
| us | espantaríeu |
| s' | espantarien |
Modo imperativo
| (t') | espanta't |
| (s') | espanti's |
| (ens) | espantem-nos |
| (us) | espanteu-vos |
| (s') | espantin-se |
Traducciones
- inglés
- to become frightened; to get scared