Conjugación del verbo consentir
| Infinitivo | consentir |
|---|---|
| Gerundio | consentint |
| Participio | consentit, consentida, consentits, consentides |
Modo indicativo
Presente
| jo | consento |
|---|---|
| tu | consents |
| ell, ella, vostè | consent |
| nosaltres | consentim |
| vosaltres, vós | consentiu |
| ells, elles, vostès | consenten |
Imperfecto
| jo | consentia |
|---|---|
| tu | consenties |
| ell, ella, vostè | consentia |
| nosaltres | consentíem |
| vosaltres, vós | consentíeu |
| ells, elles, vostès | consentien |
Pasado simple
| jo | consentí |
|---|---|
| tu | consentires |
| ell, ella, vostè | consentí |
| nosaltres | consentírem |
| vosaltres, vós | consentíreu |
| ells, elles, vostès | consentiren |
Pasado perifrástico
| jo | vaig consentir |
|---|---|
| tu | vas (vares) consentir |
| ell, ella, vostè | va consentir |
| nosaltres | vam (vàrem) consentir |
| vosaltres, vós | vau (vàreu) consentir |
| ells, elles, vostès | van (varen) consentir |
Futuro
| jo | consentiré |
|---|---|
| tu | consentiràs |
| ell, ella, vostè | consentirà |
| nosaltres | consentirem |
| vosaltres, vós | consentireu |
| ells, elles, vostès | consentiran |
Perfecto
| jo | he consentit |
|---|---|
| tu | has consentit |
| ell, ella, vostè | ha consentit |
| nosaltres | hem (havem) consentit |
| vosaltres, vós | heu (haveu) consentit |
| ells, elles, vostès | han consentit |
Pluscuamperfecto
| jo | havia consentit |
|---|---|
| tu | havies consentit |
| ell, ella, vostè | havia consentit |
| nosaltres | havíem consentit |
| vosaltres, vós | havíeu consentit |
| ells, elles, vostès | havien consentit |
Pasado anterior
| jo | haguí consentit |
|---|---|
| tu | hagueres consentit |
| ell, ella, vostè | hagué consentit |
| nosaltres | haguérem consentit |
| vosaltres, vós | haguéreu consentit |
| ells, elles, vostès | hagueren consentit |
Pasado anterior perifrástico
| jo | vaig haver consentit |
|---|---|
| tu | vas (vares) haver consentit |
| ell, ella, vostè | va haver consentit |
| nosaltres | vam (vàrem) haver consentit |
| vosaltres, vós | vau (vàreu) haver consentit |
| ells, elles, vostès | van (varen) haver consentit |
Futuro perfecto
| jo | hauré consentit |
|---|---|
| tu | hauràs consentit |
| ell, ella, vostè | haurà consentit |
| nosaltres | haurem consentit |
| vosaltres, vós | haureu consentit |
| ells, elles, vostès | hauran consentit |
Modo subjuntivo
Presente
| jo | consenti |
|---|---|
| tu | consentis |
| ell, ella, vostè | consenti |
| nosaltres | consentim |
| vosaltres, vós | consentiu |
| ells, elles, vostès | consentin |
Imperfecto
| jo | consentís |
|---|---|
| tu | consentissis |
| ell, ella, vostè | consentís |
| nosaltres | consentíssim |
| vosaltres, vós | consentíssiu |
| ells, elles, vostès | consentissin |
Perfecto
| jo | hagi consentit |
|---|---|
| tu | hagis consentit |
| ell, ella, vostè | hagi consentit |
| nosaltres | hàgim consentit |
| vosaltres, vós | hàgiu consentit |
| ells, elles, vostès | hagin consentit |
Pluscuamperfecto
| jo | hagués consentit |
|---|---|
| tu | haguessis consentit |
| ell, ella, vostè | hagués consentit |
| nosaltres | haguéssim consentit |
| vosaltres, vós | haguéssiu consentit |
| ells, elles, vostès | haguessin consentit |
Modo condicional
Condicional
| jo | consentiria |
|---|---|
| tu | consentiries |
| ell, ella, vostè | consentiria |
| nosaltres | consentiríem |
| vosaltres, vós | consentiríeu |
| ells, elles, vostès | consentirien |
Condicional perfecto
| jo | hauria (haguera) consentit |
|---|---|
| tu | hauries (hagueres) consentit |
| ell, ella, vostè | hauria (haguera) consentit |
| nosaltres | hauríem (haguérem) consentit |
| vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) consentit |
| ells, elles, vostès | haurien (hagueren) consentit |
Modo imperativo
| (tu) | consent |
|---|---|
| (vostè) | consenti |
| (nosaltres) | consentim |
| (vosaltres) | consentiu |
| (vostès) | consentin |
Categorías
Traducciones
- inglés
- to allow, to consent
- español
- consentir
- francés
- consentir
- italiano
- consentire
- neerlandés
- instemmen
- portugués
- consentir