Conjugació del verb consentir
Infinitiu | consentir |
Gerundi | consentint |
Participi | consentit, consentida, consentits, consentides |
Mode indicatiu
Present
jo | consento |
tu | consents |
ell, ella, vostè | consent |
nosaltres | consentim |
vosaltres | consentiu |
ells, elles, vostès | consenten |
Imperfet
jo | consentia |
tu | consenties |
ell, ella, vostè | consentia |
nosaltres | consentíem |
vosaltres | consentíeu |
ells, elles, vostès | consentien |
Passat simple
jo | consentí |
tu | consentires |
ell, ella, vostè | consentí |
nosaltres | consentírem |
vosaltres | consentíreu |
ells, elles, vostès | consentiren |
Futur
jo | consentiré |
tu | consentiràs |
ell, ella, vostè | consentirà |
nosaltres | consentirem |
vosaltres | consentireu |
ells, elles, vostès | consentiran |
Mode subjuntiu
Present
jo | consenti |
tu | consentis |
ell, ella, vostè | consenti |
nosaltres | consentim |
vosaltres | consentiu |
ells, elles, vostès | consentin |
Imperfet
jo | consentís |
tu | consentissis |
ell, ella, vostè | consentís |
nosaltres | consentíssim |
vosaltres | consentíssiu |
ells, elles, vostès | consentissin |
Mode condicional
jo | consentiria |
tu | consentiries |
ell, ella, vostè | consentiria |
nosaltres | consentiríem |
vosaltres | consentiríeu |
ells, elles, vostès | consentirien |
Mode imperatiu
(tu) | consent |
(vostè) | consenti |
(nosaltres) | consentim |
(vosaltres) | consentiu |
(vostès) | consentin |
Categories
Traduccions
- anglès
- to allow; to consent
- castellà
- consentir
- francès
- consentir
- italià
- consentire
- neerlandès
- instemmen
- portuguès
- consentir