Conjugaison du verbe emascular
Infinitif | emascular |
Participe présent | emasculant |
Participe passé | emasculat, emasculada, emasculats, emasculades |
Mode indicatif
Présent
jo | emasculo |
tu | emascules |
ell, ella, vostè | emascula |
nosaltres | emasculem |
vosaltres | emasculeu |
ells, elles, vostès | emasculen |
Imparfait
jo | emasculava |
tu | emasculaves |
ell, ella, vostè | emasculava |
nosaltres | emasculàvem |
vosaltres | emasculàveu |
ells, elles, vostès | emasculaven |
Passé simple
jo | emasculí |
tu | emasculares |
ell, ella, vostè | emasculà |
nosaltres | emasculàrem |
vosaltres | emasculàreu |
ells, elles, vostès | emascularen |
Futur
jo | emascularé |
tu | emascularàs |
ell, ella, vostè | emascularà |
nosaltres | emascularem |
vosaltres | emasculareu |
ells, elles, vostès | emascularan |
Mode subjonctif
Présent
jo | emasculi |
tu | emasculis |
ell, ella, vostè | emasculi |
nosaltres | emasculem |
vosaltres | emasculeu |
ells, elles, vostès | emasculin |
Imparfait
jo | emasculés |
tu | emasculessis |
ell, ella, vostè | emasculés |
nosaltres | emasculéssim |
vosaltres | emasculéssiu |
ells, elles, vostès | emasculessin |
Mode conditionnel
jo | emascularia |
tu | emascularies |
ell, ella, vostè | emascularia |
nosaltres | emascularíem |
vosaltres | emascularíeu |
ells, elles, vostès | emascularien |
Mode impératif
(tu) | emascula |
(vostè) | emasculi |
(nosaltres) | emasculem |
(vosaltres) | emasculeu |
(vostès) | emasculin |