Conjugaison du verbe discórrer
Infinitif | discórrer |
---|---|
Gérondif | discorrent |
Participe passé | discorregut, discorreguda, discorreguts, discorregudes |
Mode indicatif
Présent
jo | discorro |
---|---|
tu | discorres |
ell, ella, vostè | discorre |
nosaltres | discorrem |
vosaltres, vós | discorreu |
ells, elles, vostès | discorren |
Imparfait
jo | discorria |
---|---|
tu | discorries |
ell, ella, vostè | discorria |
nosaltres | discorríem |
vosaltres, vós | discorríeu |
ells, elles, vostès | discorrien |
Passé simple
jo | discorreguí |
---|---|
tu | discorregueres |
ell, ella, vostè | discorregué |
nosaltres | discorreguérem |
vosaltres, vós | discorreguéreu |
ells, elles, vostès | discorregueren |
Passé périphrastique
jo | vaig discórrer |
---|---|
tu | vas (vares) discórrer |
ell, ella, vostè | va discórrer |
nosaltres | vam (vàrem) discórrer |
vosaltres, vós | vau (vàreu) discórrer |
ells, elles, vostès | van (varen) discórrer |
Futur
jo | discorreré |
---|---|
tu | discorreràs |
ell, ella, vostè | discorrerà |
nosaltres | discorrerem |
vosaltres, vós | discorrereu |
ells, elles, vostès | discorreran |
Passé composé
jo | he discorregut |
---|---|
tu | has discorregut |
ell, ella, vostè | ha discorregut |
nosaltres | hem (havem) discorregut |
vosaltres, vós | heu (haveu) discorregut |
ells, elles, vostès | han discorregut |
Plus-que-parfait
jo | havia discorregut |
---|---|
tu | havies discorregut |
ell, ella, vostè | havia discorregut |
nosaltres | havíem discorregut |
vosaltres, vós | havíeu discorregut |
ells, elles, vostès | havien discorregut |
Passé antérieur
jo | haguí discorregut |
---|---|
tu | hagueres discorregut |
ell, ella, vostè | hagué discorregut |
nosaltres | haguérem discorregut |
vosaltres, vós | haguéreu discorregut |
ells, elles, vostès | hagueren discorregut |
Passé antérieur périphrastique
jo | vaig haver discorregut |
---|---|
tu | vas (vares) haver discorregut |
ell, ella, vostè | va haver discorregut |
nosaltres | vam (vàrem) haver discorregut |
vosaltres, vós | vau (vàreu) haver discorregut |
ells, elles, vostès | van (varen) haver discorregut |
Futur antérieur
jo | hauré discorregut |
---|---|
tu | hauràs discorregut |
ell, ella, vostè | haurà discorregut |
nosaltres | haurem discorregut |
vosaltres, vós | haureu discorregut |
ells, elles, vostès | hauran discorregut |
Mode subjonctif
Présent
jo | discorri |
---|---|
tu | discorris |
ell, ella, vostè | discorri |
nosaltres | discorrem |
vosaltres, vós | discorreu |
ells, elles, vostès | discorrin |
Imparfait
jo | discorregués |
---|---|
tu | discorreguessis |
ell, ella, vostè | discorregués |
nosaltres | discorreguéssim |
vosaltres, vós | discorreguéssiu |
ells, elles, vostès | discorreguessin |
Passé composé
jo | hagi discorregut |
---|---|
tu | hagis discorregut |
ell, ella, vostè | hagi discorregut |
nosaltres | hàgim discorregut |
vosaltres, vós | hàgiu discorregut |
ells, elles, vostès | hagin discorregut |
Plus-que-parfait
jo | hagués discorregut |
---|---|
tu | haguessis discorregut |
ell, ella, vostè | hagués discorregut |
nosaltres | haguéssim discorregut |
vosaltres, vós | haguéssiu discorregut |
ells, elles, vostès | haguessin discorregut |
Mode conditionnel
Conditionnel
jo | discorreria |
---|---|
tu | discorreries |
ell, ella, vostè | discorreria |
nosaltres | discorreríem |
vosaltres, vós | discorreríeu |
ells, elles, vostès | discorrerien |
Conditionnel passé
jo | hauria (haguera) discorregut |
---|---|
tu | hauries (hagueres) discorregut |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) discorregut |
nosaltres | hauríem (haguérem) discorregut |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) discorregut |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) discorregut |
Mode impératif
(tu) | discorre |
---|---|
(vostè) | discorri |
(nosaltres) | discorrem |
(vosaltres) | discorreu |
(vostès) | discorrin |
Catégories
Traductions
- allemand
- ausdenken, durchdenken
- anglais
- to discourse, to reason, to think
- espagnol
- discurrir
- français
- discourir, penser, réfléchir
- italien
- discorrere