Conjugaison du verbe discórrer
Infinitif | discórrer |
---|---|
Participe présent | discorrent |
Participe passé | discorregut, discorreguda, discorreguts, discorregudes |
Mode indicatif
Présent
jo | discorro |
---|---|
tu | discorres |
ell, ella, vostè | discorre |
nosaltres | discorrem |
vosaltres | discorreu |
ells, elles, vostès | discorren |
Imparfait
jo | discorria |
---|---|
tu | discorries |
ell, ella, vostè | discorria |
nosaltres | discorríem |
vosaltres | discorríeu |
ells, elles, vostès | discorrien |
Passé simple
jo | discorreguí |
---|---|
tu | discorregueres |
ell, ella, vostè | discorregué |
nosaltres | discorreguérem |
vosaltres | discorreguéreu |
ells, elles, vostès | discorregueren |
Futur
jo | discorreré |
---|---|
tu | discorreràs |
ell, ella, vostè | discorrerà |
nosaltres | discorrerem |
vosaltres | discorrereu |
ells, elles, vostès | discorreran |
Mode subjonctif
Présent
jo | discorri |
---|---|
tu | discorris |
ell, ella, vostè | discorri |
nosaltres | discorrem |
vosaltres | discorreu |
ells, elles, vostès | discorrin |
Imparfait
jo | discorregués |
---|---|
tu | discorreguessis |
ell, ella, vostè | discorregués |
nosaltres | discorreguéssim |
vosaltres | discorreguéssiu |
ells, elles, vostès | discorreguessin |
Mode conditionnel
jo | discorreria |
---|---|
tu | discorreries |
ell, ella, vostè | discorreria |
nosaltres | discorreríem |
vosaltres | discorreríeu |
ells, elles, vostès | discorrerien |
Mode impératif
(tu) | discorre |
---|---|
(vostè) | discorri |
(nosaltres) | discorrem |
(vosaltres) | discorreu |
(vostès) | discorrin |
Catégories
Traductions
- allemand
- ausdenken; durchdenken
- anglais
- to discourse; to reason; to think
- espagnol
- discurrir
- français
- discourir; penser; réfléchir
- italien
- discorrere