Conjugación del verbo catalán suplicar

Infinitivo	suplicar
Gerundio	suplicant
Participio	suplicat, suplicada, suplicats, suplicades

Modo indicativo

Presente

jo	suplico
tu	supliques
ell, ella, vostè	suplica
nosaltres	supliquem
vosaltres	supliqueu
ells, elles, vostès	supliquen

Imperfect

jo	suplicava
tu	suplicaves
ell, ella, vostè	suplicava
nosaltres	suplicàvem
vosaltres	suplicàveu
ells, elles, vostès	suplicaven

Pretérito perfecto simple

jo	supliquí
tu	suplicares
ell, ella, vostè	suplicà
nosaltres	suplicàrem
vosaltres	suplicàreu
ells, elles, vostès	suplicaren

Futuro

jo	suplicaré
tu	suplicaràs
ell, ella, vostè	suplicarà
nosaltres	suplicarem
vosaltres	suplicareu
ells, elles, vostès	suplicaran

Modo subjuntivo

Presente

jo	supliqui
tu	supliquis
ell, ella, vostè	supliqui
nosaltres	supliquem
vosaltres	supliqueu
ells, elles, vostès	supliquin

Imperfect

jo	supliqués
tu	supliquessis
ell, ella, vostè	supliqués
nosaltres	supliquéssim
vosaltres	supliquéssiu
ells, elles, vostès	supliquessin

Modo condicional

jo	suplicaria
tu	suplicaries
ell, ella, vostè	suplicaria
nosaltres	suplicaríem
vosaltres	suplicaríeu
ells, elles, vostès	suplicarien

Modo imperativo

(tu)	suplica
(vostè)	supliqui
(nosaltres)	supliquem
(vosaltres)	supliqueu
(vostès)	supliquin

Categorías

Traducciones

inglés: to beg; to supplicate
español: suplicar
francés: supplier
italiano: supplicare
neerlandés: smeken; verzoeken
portugués: suplicar