Conjugación del verbo suplicar
| Infinitivo | suplicar |
| Gerundio | suplicant |
| Participio | suplicat, suplicada, suplicats, suplicades |
Modo indicativo
Presente
| jo | suplico |
| tu | supliques |
| ell, ella, vostè | suplica |
| nosaltres | supliquem |
| vosaltres | supliqueu |
| ells, elles, vostès | supliquen |
Imperfect
| jo | suplicava |
| tu | suplicaves |
| ell, ella, vostè | suplicava |
| nosaltres | suplicàvem |
| vosaltres | suplicàveu |
| ells, elles, vostès | suplicaven |
Pretérito perfecto simple
| jo | supliquí |
| tu | suplicares |
| ell, ella, vostè | suplicà |
| nosaltres | suplicàrem |
| vosaltres | suplicàreu |
| ells, elles, vostès | suplicaren |
Futuro
| jo | suplicaré |
| tu | suplicaràs |
| ell, ella, vostè | suplicarà |
| nosaltres | suplicarem |
| vosaltres | suplicareu |
| ells, elles, vostès | suplicaran |
Modo subjuntivo
Presente
| jo | supliqui |
| tu | supliquis |
| ell, ella, vostè | supliqui |
| nosaltres | supliquem |
| vosaltres | supliqueu |
| ells, elles, vostès | supliquin |
Imperfect
| jo | supliqués |
| tu | supliquessis |
| ell, ella, vostè | supliqués |
| nosaltres | supliquéssim |
| vosaltres | supliquéssiu |
| ells, elles, vostès | supliquessin |
Modo condicional
| jo | suplicaria |
| tu | suplicaries |
| ell, ella, vostè | suplicaria |
| nosaltres | suplicaríem |
| vosaltres | suplicaríeu |
| ells, elles, vostès | suplicarien |
Modo imperativo
| (tu) | suplica |
| (vostè) | supliqui |
| (nosaltres) | supliquem |
| (vosaltres) | supliqueu |
| (vostès) | supliquin |
Traducciones
- inglés
- to beg; to supplicate
- español
- suplicar
- francés
- supplier
- italiano
- supplicare
- neerlandés
- smeken; verzoeken
- portugués
- suplicar