Conjugació del verb català suplicar

Infinitiu	suplicar
Gerundi	suplicant
Participi	suplicat, suplicada, suplicats, suplicades

Mode indicatiu

Present

jo	suplico
tu	supliques
ell, ella, vostè	suplica
nosaltres	supliquem
vosaltres	supliqueu
ells, elles, vostès	supliquen

Imperfet

jo	suplicava
tu	suplicaves
ell, ella, vostè	suplicava
nosaltres	suplicàvem
vosaltres	suplicàveu
ells, elles, vostès	suplicaven

Passat simple

jo	supliquí
tu	suplicares
ell, ella, vostè	suplicà
nosaltres	suplicàrem
vosaltres	suplicàreu
ells, elles, vostès	suplicaren

Futur

jo	suplicaré
tu	suplicaràs
ell, ella, vostè	suplicarà
nosaltres	suplicarem
vosaltres	suplicareu
ells, elles, vostès	suplicaran

Mode subjuntiu

Present

jo	supliqui
tu	supliquis
ell, ella, vostè	supliqui
nosaltres	supliquem
vosaltres	supliqueu
ells, elles, vostès	supliquin

Imperfet

jo	supliqués
tu	supliquessis
ell, ella, vostè	supliqués
nosaltres	supliquéssim
vosaltres	supliquéssiu
ells, elles, vostès	supliquessin

Mode condicional

jo	suplicaria
tu	suplicaries
ell, ella, vostè	suplicaria
nosaltres	suplicaríem
vosaltres	suplicaríeu
ells, elles, vostès	suplicarien

Mode imperatiu

(tu)	suplica
(vostè)	supliqui
(nosaltres)	supliquem
(vosaltres)	supliqueu
(vostès)	supliquin

Categories

Traduccions

anglès: to beg; to supplicate
castellà: suplicar
francès: supplier
italià: supplicare
neerlandès: smeken; verzoeken
portuguès: suplicar