Conjugación del verbo amenitzar
Infinitivo | amenitzar |
---|---|
Gerundio | amenitzant |
Participio | amenitzat, amenitzada, amenitzats, amenitzades |
Modo indicativo
Presente
jo | amenitzo |
---|---|
tu | amenitzes |
ell, ella, vostè | amenitza |
nosaltres | amenitzem |
vosaltres | amenitzeu |
ells, elles, vostès | amenitzen |
Imperfect
jo | amenitzava |
---|---|
tu | amenitzaves |
ell, ella, vostè | amenitzava |
nosaltres | amenitzàvem |
vosaltres | amenitzàveu |
ells, elles, vostès | amenitzaven |
Pretérito perfecto simple
jo | amenitzí |
---|---|
tu | amenitzares |
ell, ella, vostè | amenitzà |
nosaltres | amenitzàrem |
vosaltres | amenitzàreu |
ells, elles, vostès | amenitzaren |
Futuro
jo | amenitzaré |
---|---|
tu | amenitzaràs |
ell, ella, vostè | amenitzarà |
nosaltres | amenitzarem |
vosaltres | amenitzareu |
ells, elles, vostès | amenitzaran |
Modo subjuntivo
Presente
jo | amenitzi |
---|---|
tu | amenitzis |
ell, ella, vostè | amenitzi |
nosaltres | amenitzem |
vosaltres | amenitzeu |
ells, elles, vostès | amenitzin |
Imperfect
jo | amenitzés |
---|---|
tu | amenitzessis |
ell, ella, vostè | amenitzés |
nosaltres | amenitzéssim |
vosaltres | amenitzéssiu |
ells, elles, vostès | amenitzessin |
Modo condicional
jo | amenitzaria |
---|---|
tu | amenitzaries |
ell, ella, vostè | amenitzaria |
nosaltres | amenitzaríem |
vosaltres | amenitzaríeu |
ells, elles, vostès | amenitzarien |
Modo imperativo
(tu) | amenitza |
---|---|
(vostè) | amenitzi |
(nosaltres) | amenitzem |
(vosaltres) | amenitzeu |
(vostès) | amenitzin |