Conjugación del verbo enfadar
| Infinitivo | enfadar |
| Gerundio | enfadant |
| Participio | enfadat, enfadada, enfadats, enfadades |
Modo indicativo
Presente
| jo | enfado |
| tu | enfades |
| ell, ella, vostè | enfada |
| nosaltres | enfadem |
| vosaltres | enfadeu |
| ells, elles, vostès | enfaden |
Imperfect
| jo | enfadava |
| tu | enfadaves |
| ell, ella, vostè | enfadava |
| nosaltres | enfadàvem |
| vosaltres | enfadàveu |
| ells, elles, vostès | enfadaven |
Pretérito perfecto simple
| jo | enfadí |
| tu | enfadares |
| ell, ella, vostè | enfadà |
| nosaltres | enfadàrem |
| vosaltres | enfadàreu |
| ells, elles, vostès | enfadaren |
Futuro
| jo | enfadaré |
| tu | enfadaràs |
| ell, ella, vostè | enfadarà |
| nosaltres | enfadarem |
| vosaltres | enfadareu |
| ells, elles, vostès | enfadaran |
Modo subjuntivo
Presente
| jo | enfadi |
| tu | enfadis |
| ell, ella, vostè | enfadi |
| nosaltres | enfadem |
| vosaltres | enfadeu |
| ells, elles, vostès | enfadin |
Imperfect
| jo | enfadés |
| tu | enfadessis |
| ell, ella, vostè | enfadés |
| nosaltres | enfadéssim |
| vosaltres | enfadéssiu |
| ells, elles, vostès | enfadessin |
Modo condicional
| jo | enfadaria |
| tu | enfadaries |
| ell, ella, vostè | enfadaria |
| nosaltres | enfadaríem |
| vosaltres | enfadaríeu |
| ells, elles, vostès | enfadarien |
Modo imperativo
| (tu) | enfada |
| (vostè) | enfadi |
| (nosaltres) | enfadem |
| (vosaltres) | enfadeu |
| (vostès) | enfadin |