Conjugaison du verbe enfadar
Infinitif | enfadar |
---|---|
Gérondif | enfadant |
Participe passé | enfadat, enfadada, enfadats, enfadades |
Mode indicatif
Présent
jo | enfado |
---|---|
tu | enfades |
ell, ella, vostè | enfada |
nosaltres | enfadem |
vosaltres, vós | enfadeu |
ells, elles, vostès | enfaden |
Imparfait
jo | enfadava |
---|---|
tu | enfadaves |
ell, ella, vostè | enfadava |
nosaltres | enfadàvem |
vosaltres, vós | enfadàveu |
ells, elles, vostès | enfadaven |
Passé simple
jo | enfadí |
---|---|
tu | enfadares |
ell, ella, vostè | enfadà |
nosaltres | enfadàrem |
vosaltres, vós | enfadàreu |
ells, elles, vostès | enfadaren |
Passé périphrastique
jo | vaig enfadar |
---|---|
tu | vas (vares) enfadar |
ell, ella, vostè | va enfadar |
nosaltres | vam (vàrem) enfadar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) enfadar |
ells, elles, vostès | van (varen) enfadar |
Futur
jo | enfadaré |
---|---|
tu | enfadaràs |
ell, ella, vostè | enfadarà |
nosaltres | enfadarem |
vosaltres, vós | enfadareu |
ells, elles, vostès | enfadaran |
Passé composé
jo | he enfadat |
---|---|
tu | has enfadat |
ell, ella, vostè | ha enfadat |
nosaltres | hem (havem) enfadat |
vosaltres, vós | heu (haveu) enfadat |
ells, elles, vostès | han enfadat |
Plus-que-parfait
jo | havia enfadat |
---|---|
tu | havies enfadat |
ell, ella, vostè | havia enfadat |
nosaltres | havíem enfadat |
vosaltres, vós | havíeu enfadat |
ells, elles, vostès | havien enfadat |
Passé antérieur
jo | haguí enfadat |
---|---|
tu | hagueres enfadat |
ell, ella, vostè | hagué enfadat |
nosaltres | haguérem enfadat |
vosaltres, vós | haguéreu enfadat |
ells, elles, vostès | hagueren enfadat |
Passé antérieur périphrastique
jo | vaig haver enfadat |
---|---|
tu | vas (vares) haver enfadat |
ell, ella, vostè | va haver enfadat |
nosaltres | vam (vàrem) haver enfadat |
vosaltres, vós | vau (vàreu) haver enfadat |
ells, elles, vostès | van (varen) haver enfadat |
Futur antérieur
jo | hauré enfadat |
---|---|
tu | hauràs enfadat |
ell, ella, vostè | haurà enfadat |
nosaltres | haurem enfadat |
vosaltres, vós | haureu enfadat |
ells, elles, vostès | hauran enfadat |
Mode subjonctif
Présent
jo | enfadi |
---|---|
tu | enfadis |
ell, ella, vostè | enfadi |
nosaltres | enfadem |
vosaltres, vós | enfadeu |
ells, elles, vostès | enfadin |
Imparfait
jo | enfadés |
---|---|
tu | enfadessis |
ell, ella, vostè | enfadés |
nosaltres | enfadéssim |
vosaltres, vós | enfadéssiu |
ells, elles, vostès | enfadessin |
Passé composé
jo | hagi enfadat |
---|---|
tu | hagis enfadat |
ell, ella, vostè | hagi enfadat |
nosaltres | hàgim enfadat |
vosaltres, vós | hàgiu enfadat |
ells, elles, vostès | hagin enfadat |
Plus-que-parfait
jo | hagués enfadat |
---|---|
tu | haguessis enfadat |
ell, ella, vostè | hagués enfadat |
nosaltres | haguéssim enfadat |
vosaltres, vós | haguéssiu enfadat |
ells, elles, vostès | haguessin enfadat |
Mode conditionnel
Conditionnel
jo | enfadaria |
---|---|
tu | enfadaries |
ell, ella, vostè | enfadaria |
nosaltres | enfadaríem |
vosaltres, vós | enfadaríeu |
ells, elles, vostès | enfadarien |
Conditionnel passé
jo | hauria (haguera) enfadat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) enfadat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) enfadat |
nosaltres | hauríem (haguérem) enfadat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) enfadat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) enfadat |
Mode impératif
(tu) | enfada |
---|---|
(vostè) | enfadi |
(nosaltres) | enfadem |
(vosaltres) | enfadeu |
(vostès) | enfadin |