Conjugació del verb enfadar
| Infinitiu | enfadar |
|---|---|
| Gerundi | enfadant |
| Participi | enfadat, enfadada, enfadats, enfadades |
Mode indicatiu
Present
| jo | enfado |
|---|---|
| tu | enfades |
| ell, ella, vostè | enfada |
| nosaltres | enfadem |
| vosaltres, vós | enfadeu |
| ells, elles, vostès | enfaden |
Imperfet
| jo | enfadava |
|---|---|
| tu | enfadaves |
| ell, ella, vostè | enfadava |
| nosaltres | enfadàvem |
| vosaltres, vós | enfadàveu |
| ells, elles, vostès | enfadaven |
Passat simple
| jo | enfadí |
|---|---|
| tu | enfadares |
| ell, ella, vostè | enfadà |
| nosaltres | enfadàrem |
| vosaltres, vós | enfadàreu |
| ells, elles, vostès | enfadaren |
Passat perifràstic
| jo | vaig enfadar |
|---|---|
| tu | vas (vares) enfadar |
| ell, ella, vostè | va enfadar |
| nosaltres | vam (vàrem) enfadar |
| vosaltres, vós | vau (vàreu) enfadar |
| ells, elles, vostès | van (varen) enfadar |
Futur
| jo | enfadaré |
|---|---|
| tu | enfadaràs |
| ell, ella, vostè | enfadarà |
| nosaltres | enfadarem |
| vosaltres, vós | enfadareu |
| ells, elles, vostès | enfadaran |
Perfet
| jo | he enfadat |
|---|---|
| tu | has enfadat |
| ell, ella, vostè | ha enfadat |
| nosaltres | hem (havem) enfadat |
| vosaltres, vós | heu (haveu) enfadat |
| ells, elles, vostès | han enfadat |
Plusquamperfet
| jo | havia enfadat |
|---|---|
| tu | havies enfadat |
| ell, ella, vostè | havia enfadat |
| nosaltres | havíem enfadat |
| vosaltres, vós | havíeu enfadat |
| ells, elles, vostès | havien enfadat |
Passat anterior
| jo | haguí enfadat |
|---|---|
| tu | hagueres enfadat |
| ell, ella, vostè | hagué enfadat |
| nosaltres | haguérem enfadat |
| vosaltres, vós | haguéreu enfadat |
| ells, elles, vostès | hagueren enfadat |
Passat anterior perifràstic
| jo | vaig haver enfadat |
|---|---|
| tu | vas (vares) haver enfadat |
| ell, ella, vostè | va haver enfadat |
| nosaltres | vam (vàrem) haver enfadat |
| vosaltres, vós | vau (vàreu) haver enfadat |
| ells, elles, vostès | van (varen) haver enfadat |
Futur perfet
| jo | hauré enfadat |
|---|---|
| tu | hauràs enfadat |
| ell, ella, vostè | haurà enfadat |
| nosaltres | haurem enfadat |
| vosaltres, vós | haureu enfadat |
| ells, elles, vostès | hauran enfadat |
Mode subjuntiu
Present
| jo | enfadi |
|---|---|
| tu | enfadis |
| ell, ella, vostè | enfadi |
| nosaltres | enfadem |
| vosaltres, vós | enfadeu |
| ells, elles, vostès | enfadin |
Imperfet
| jo | enfadés |
|---|---|
| tu | enfadessis |
| ell, ella, vostè | enfadés |
| nosaltres | enfadéssim |
| vosaltres, vós | enfadéssiu |
| ells, elles, vostès | enfadessin |
Perfet
| jo | hagi enfadat |
|---|---|
| tu | hagis enfadat |
| ell, ella, vostè | hagi enfadat |
| nosaltres | hàgim enfadat |
| vosaltres, vós | hàgiu enfadat |
| ells, elles, vostès | hagin enfadat |
Plusquamperfet
| jo | hagués enfadat |
|---|---|
| tu | haguessis enfadat |
| ell, ella, vostè | hagués enfadat |
| nosaltres | haguéssim enfadat |
| vosaltres, vós | haguéssiu enfadat |
| ells, elles, vostès | haguessin enfadat |
Mode condicional
Condicional
| jo | enfadaria |
|---|---|
| tu | enfadaries |
| ell, ella, vostè | enfadaria |
| nosaltres | enfadaríem |
| vosaltres, vós | enfadaríeu |
| ells, elles, vostès | enfadarien |
Condicional perfet
| jo | hauria (haguera) enfadat |
|---|---|
| tu | hauries (hagueres) enfadat |
| ell, ella, vostè | hauria (haguera) enfadat |
| nosaltres | hauríem (haguérem) enfadat |
| vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) enfadat |
| ells, elles, vostès | haurien (hagueren) enfadat |
Mode imperatiu
| (tu) | enfada |
|---|---|
| (vostè) | enfadi |
| (nosaltres) | enfadem |
| (vosaltres) | enfadeu |
| (vostès) | enfadin |