Conjugació del verb enfadar
Infinitiu | enfadar |
Gerundi | enfadant |
Participi | enfadat, enfadada, enfadats, enfadades |
Mode indicatiu
Present
jo | enfado |
tu | enfades |
ell, ella, vostè | enfada |
nosaltres | enfadem |
vosaltres | enfadeu |
ells, elles, vostès | enfaden |
Imperfet
jo | enfadava |
tu | enfadaves |
ell, ella, vostè | enfadava |
nosaltres | enfadàvem |
vosaltres | enfadàveu |
ells, elles, vostès | enfadaven |
Passat simple
jo | enfadí |
tu | enfadares |
ell, ella, vostè | enfadà |
nosaltres | enfadàrem |
vosaltres | enfadàreu |
ells, elles, vostès | enfadaren |
Futur
jo | enfadaré |
tu | enfadaràs |
ell, ella, vostè | enfadarà |
nosaltres | enfadarem |
vosaltres | enfadareu |
ells, elles, vostès | enfadaran |
Mode subjuntiu
Present
jo | enfadi |
tu | enfadis |
ell, ella, vostè | enfadi |
nosaltres | enfadem |
vosaltres | enfadeu |
ells, elles, vostès | enfadin |
Imperfet
jo | enfadés |
tu | enfadessis |
ell, ella, vostè | enfadés |
nosaltres | enfadéssim |
vosaltres | enfadéssiu |
ells, elles, vostès | enfadessin |
Mode condicional
jo | enfadaria |
tu | enfadaries |
ell, ella, vostè | enfadaria |
nosaltres | enfadaríem |
vosaltres | enfadaríeu |
ells, elles, vostès | enfadarien |
Mode imperatiu
(tu) | enfada |
(vostè) | enfadi |
(nosaltres) | enfadem |
(vosaltres) | enfadeu |
(vostès) | enfadin |