Conjugación del verbo irritar
Infinitivo | irritar |
---|---|
Gerundio | irritant |
Participio | irritat, irritada, irritats, irritades |
Modo indicativo
Presente
jo | irrito |
---|---|
tu | irrites |
ell, ella, vostè | irrita |
nosaltres | irritem |
vosaltres, vós | irriteu |
ells, elles, vostès | irriten |
Imperfecto
jo | irritava |
---|---|
tu | irritaves |
ell, ella, vostè | irritava |
nosaltres | irritàvem |
vosaltres, vós | irritàveu |
ells, elles, vostès | irritaven |
Pasado simple
jo | irrití |
---|---|
tu | irritares |
ell, ella, vostè | irrità |
nosaltres | irritàrem |
vosaltres, vós | irritàreu |
ells, elles, vostès | irritaren |
Pasado perifrástico
jo | vaig irritar |
---|---|
tu | vas (vares) irritar |
ell, ella, vostè | va irritar |
nosaltres | vam (vàrem) irritar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) irritar |
ells, elles, vostès | van (varen) irritar |
Futuro
jo | irritaré |
---|---|
tu | irritaràs |
ell, ella, vostè | irritarà |
nosaltres | irritarem |
vosaltres, vós | irritareu |
ells, elles, vostès | irritaran |
Perfecto
jo | he irritat |
---|---|
tu | has irritat |
ell, ella, vostè | ha irritat |
nosaltres | hem (havem) irritat |
vosaltres, vós | heu (haveu) irritat |
ells, elles, vostès | han irritat |
Pluscuamperfecto
jo | havia irritat |
---|---|
tu | havies irritat |
ell, ella, vostè | havia irritat |
nosaltres | havíem irritat |
vosaltres, vós | havíeu irritat |
ells, elles, vostès | havien irritat |
Pasado anterior
jo | haguí irritat |
---|---|
tu | hagueres irritat |
ell, ella, vostè | hagué irritat |
nosaltres | haguérem irritat |
vosaltres, vós | haguéreu irritat |
ells, elles, vostès | hagueren irritat |
Pasado anterior perifrástico
jo | vaig haver irritat |
---|---|
tu | vas (vares) haver irritat |
ell, ella, vostè | va haver irritat |
nosaltres | vam (vàrem) haver irritat |
vosaltres, vós | vau (vàreu) haver irritat |
ells, elles, vostès | van (varen) haver irritat |
Futuro perfecto
jo | hauré irritat |
---|---|
tu | hauràs irritat |
ell, ella, vostè | haurà irritat |
nosaltres | haurem irritat |
vosaltres, vós | haureu irritat |
ells, elles, vostès | hauran irritat |
Modo subjuntivo
Presente
jo | irriti |
---|---|
tu | irritis |
ell, ella, vostè | irriti |
nosaltres | irritem |
vosaltres, vós | irriteu |
ells, elles, vostès | irritin |
Imperfecto
jo | irrités |
---|---|
tu | irritessis |
ell, ella, vostè | irrités |
nosaltres | irritéssim |
vosaltres, vós | irritéssiu |
ells, elles, vostès | irritessin |
Perfecto
jo | hagi irritat |
---|---|
tu | hagis irritat |
ell, ella, vostè | hagi irritat |
nosaltres | hàgim irritat |
vosaltres, vós | hàgiu irritat |
ells, elles, vostès | hagin irritat |
Pluscuamperfecto
jo | hagués irritat |
---|---|
tu | haguessis irritat |
ell, ella, vostè | hagués irritat |
nosaltres | haguéssim irritat |
vosaltres, vós | haguéssiu irritat |
ells, elles, vostès | haguessin irritat |
Modo condicional
Condicional
jo | irritaria |
---|---|
tu | irritaries |
ell, ella, vostè | irritaria |
nosaltres | irritaríem |
vosaltres, vós | irritaríeu |
ells, elles, vostès | irritarien |
Condicional perfecto
jo | hauria (haguera) irritat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) irritat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) irritat |
nosaltres | hauríem (haguérem) irritat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) irritat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) irritat |
Modo imperativo
(tu) | irrita |
---|---|
(vostè) | irriti |
(nosaltres) | irritem |
(vosaltres) | irriteu |
(vostès) | irritin |