Conjugación del verbo enrunar
Infinitivo | enrunar |
Gerundio | enrunant |
Participio | enrunat, enrunada, enrunats, enrunades |
Modo indicativo
Presente
jo | enruno |
tu | enrunes |
ell, ella, vostè | enruna |
nosaltres | enrunem |
vosaltres | enruneu |
ells, elles, vostès | enrunen |
Imperfect
jo | enrunava |
tu | enrunaves |
ell, ella, vostè | enrunava |
nosaltres | enrunàvem |
vosaltres | enrunàveu |
ells, elles, vostès | enrunaven |
Pretérito perfecto simple
jo | enruní |
tu | enrunares |
ell, ella, vostè | enrunà |
nosaltres | enrunàrem |
vosaltres | enrunàreu |
ells, elles, vostès | enrunaren |
Futuro
jo | enrunaré |
tu | enrunaràs |
ell, ella, vostè | enrunarà |
nosaltres | enrunarem |
vosaltres | enrunareu |
ells, elles, vostès | enrunaran |
Modo subjuntivo
Presente
jo | enruni |
tu | enrunis |
ell, ella, vostè | enruni |
nosaltres | enrunem |
vosaltres | enruneu |
ells, elles, vostès | enrunin |
Imperfect
jo | enrunés |
tu | enrunessis |
ell, ella, vostè | enrunés |
nosaltres | enrunéssim |
vosaltres | enrunéssiu |
ells, elles, vostès | enrunessin |
Modo condicional
jo | enrunaria |
tu | enrunaries |
ell, ella, vostè | enrunaria |
nosaltres | enrunaríem |
vosaltres | enrunaríeu |
ells, elles, vostès | enrunarien |
Modo imperativo
(tu) | enruna |
(vostè) | enruni |
(nosaltres) | enrunem |
(vosaltres) | enruneu |
(vostès) | enrunin |