Conjugación del verbo catalán sargir

Infinitivo	sargir
Gerundio	sargint
Participio	sargit, sargida, sargits, sargides

Modo indicativo

Presente

jo	sargeixo
tu	sargeixes
ell, ella, vostè	sargeix
nosaltres	sargim
vosaltres	sargiu
ells, elles, vostès	sargeixen

Imperfect

jo	sargia
tu	sargies
ell, ella, vostè	sargia
nosaltres	sargíem
vosaltres	sargíeu
ells, elles, vostès	sargien

Pretérito perfecto simple

jo	sargí
tu	sargires
ell, ella, vostè	sargí
nosaltres	sargírem
vosaltres	sargíreu
ells, elles, vostès	sargiren

Futuro

jo	sargiré
tu	sargiràs
ell, ella, vostè	sargirà
nosaltres	sargirem
vosaltres	sargireu
ells, elles, vostès	sargiran

Modo subjuntivo

Presente

jo	sargeixi
tu	sargeixis
ell, ella, vostè	sargeixi
nosaltres	sargim
vosaltres	sargiu
ells, elles, vostès	sargeixin

Imperfect

jo	sargís
tu	sargissis
ell, ella, vostè	sargís
nosaltres	sargíssim
vosaltres	sargíssiu
ells, elles, vostès	sargissin

Modo condicional

jo	sargiria
tu	sargiries
ell, ella, vostè	sargiria
nosaltres	sargiríem
vosaltres	sargiríeu
ells, elles, vostès	sargirien

Modo imperativo

(tu)	sargeix
(vostè)	sargeixi
(nosaltres)	sargim
(vosaltres)	sargiu
(vostès)	sargeixin

Categorías

Traducciones

alemán: flicken
inglés: to darn
español: zurcir
francés: raccommoder; repriser
italiano: rammendare