Conjugación del verbo enforcar
| Infinitivo | enforcar |
|---|---|
| Gerundio | enforcant |
| Participio | enforcat, enforcada, enforcats, enforcades |
Modo indicativo
Presente
| jo | enforco |
|---|---|
| tu | enforques |
| ell, ella, vostè | enforca |
| nosaltres | enforquem |
| vosaltres | enforqueu |
| ells, elles, vostès | enforquen |
Imperfect
| jo | enforcava |
|---|---|
| tu | enforcaves |
| ell, ella, vostè | enforcava |
| nosaltres | enforcàvem |
| vosaltres | enforcàveu |
| ells, elles, vostès | enforcaven |
Pretérito perfecto simple
| jo | enforquí |
|---|---|
| tu | enforcares |
| ell, ella, vostè | enforcà |
| nosaltres | enforcàrem |
| vosaltres | enforcàreu |
| ells, elles, vostès | enforcaren |
Futuro
| jo | enforcaré |
|---|---|
| tu | enforcaràs |
| ell, ella, vostè | enforcarà |
| nosaltres | enforcarem |
| vosaltres | enforcareu |
| ells, elles, vostès | enforcaran |
Modo subjuntivo
Presente
| jo | enforqui |
|---|---|
| tu | enforquis |
| ell, ella, vostè | enforqui |
| nosaltres | enforquem |
| vosaltres | enforqueu |
| ells, elles, vostès | enforquin |
Imperfect
| jo | enforqués |
|---|---|
| tu | enforquessis |
| ell, ella, vostè | enforqués |
| nosaltres | enforquéssim |
| vosaltres | enforquéssiu |
| ells, elles, vostès | enforquessin |
Modo condicional
| jo | enforcaria |
|---|---|
| tu | enforcaries |
| ell, ella, vostè | enforcaria |
| nosaltres | enforcaríem |
| vosaltres | enforcaríeu |
| ells, elles, vostès | enforcarien |
Modo imperativo
| (tu) | enforca |
|---|---|
| (vostè) | enforqui |
| (nosaltres) | enforquem |
| (vosaltres) | enforqueu |
| (vostès) | enforquin |