Conjugación del verbo conjecturar en catalán - verbs.cat

Infinitivo	conjecturar
Gerundio	conjecturant
Participio	conjecturat, conjecturada, conjecturats, conjecturades

Modo indicativo

Presente

jo	conjecturo
tu	conjectures
ell, ella, vostè	conjectura
nosaltres	conjecturem
vosaltres, vós	conjectureu
ells, elles, vostès	conjecturen

Imperfecto

jo	conjecturava
tu	conjecturaves
ell, ella, vostè	conjecturava
nosaltres	conjecturàvem
vosaltres, vós	conjecturàveu
ells, elles, vostès	conjecturaven

Pasado simple

jo	conjecturí
tu	conjecturares
ell, ella, vostè	conjecturà
nosaltres	conjecturàrem
vosaltres, vós	conjecturàreu
ells, elles, vostès	conjecturaren

Pasado perifrástico

jo	vaig conjecturar
tu	vas (vares) conjecturar
ell, ella, vostè	va conjecturar
nosaltres	vam (vàrem) conjecturar
vosaltres, vós	vau (vàreu) conjecturar
ells, elles, vostès	van (varen) conjecturar

Futuro

jo	conjecturaré
tu	conjecturaràs
ell, ella, vostè	conjecturarà
nosaltres	conjecturarem
vosaltres, vós	conjecturareu
ells, elles, vostès	conjecturaran

Perfecto

jo	he conjecturat
tu	has conjecturat
ell, ella, vostè	ha conjecturat
nosaltres	hem (havem) conjecturat
vosaltres, vós	heu (haveu) conjecturat
ells, elles, vostès	han conjecturat

Pluscuamperfecto

jo	havia conjecturat
tu	havies conjecturat
ell, ella, vostè	havia conjecturat
nosaltres	havíem conjecturat
vosaltres, vós	havíeu conjecturat
ells, elles, vostès	havien conjecturat

Pasado anterior

jo	haguí conjecturat
tu	hagueres conjecturat
ell, ella, vostè	hagué conjecturat
nosaltres	haguérem conjecturat
vosaltres, vós	haguéreu conjecturat
ells, elles, vostès	hagueren conjecturat

Pasado anterior perifrástico

jo	vaig haver conjecturat
tu	vas (vares) haver conjecturat
ell, ella, vostè	va haver conjecturat
nosaltres	vam (vàrem) haver conjecturat
vosaltres, vós	vau (vàreu) haver conjecturat
ells, elles, vostès	van (varen) haver conjecturat

Futuro perfecto

jo	hauré conjecturat
tu	hauràs conjecturat
ell, ella, vostè	haurà conjecturat
nosaltres	haurem conjecturat
vosaltres, vós	haureu conjecturat
ells, elles, vostès	hauran conjecturat

Modo subjuntivo

Presente

jo	conjecturi
tu	conjecturis
ell, ella, vostè	conjecturi
nosaltres	conjecturem
vosaltres, vós	conjectureu
ells, elles, vostès	conjecturin

Imperfecto

jo	conjecturés
tu	conjecturessis
ell, ella, vostè	conjecturés
nosaltres	conjecturéssim
vosaltres, vós	conjecturéssiu
ells, elles, vostès	conjecturessin

Perfecto

jo	hagi conjecturat
tu	hagis conjecturat
ell, ella, vostè	hagi conjecturat
nosaltres	hàgim conjecturat
vosaltres, vós	hàgiu conjecturat
ells, elles, vostès	hagin conjecturat

Pluscuamperfecto

jo	hagués conjecturat
tu	haguessis conjecturat
ell, ella, vostè	hagués conjecturat
nosaltres	haguéssim conjecturat
vosaltres, vós	haguéssiu conjecturat
ells, elles, vostès	haguessin conjecturat

Modo condicional

Condicional

jo	conjecturaria
tu	conjecturaries
ell, ella, vostè	conjecturaria
nosaltres	conjecturaríem
vosaltres, vós	conjecturaríeu
ells, elles, vostès	conjecturarien

Condicional perfecto

jo	hauria (haguera) conjecturat
tu	hauries (hagueres) conjecturat
ell, ella, vostè	hauria (haguera) conjecturat
nosaltres	hauríem (haguérem) conjecturat
vosaltres, vós	hauríeu (haguéreu) conjecturat
ells, elles, vostès	haurien (hagueren) conjecturat

Modo imperativo

(tu)	conjectura
(vostè)	conjecturi
(nosaltres)	conjecturem
(vosaltres)	conjectureu
(vostès)	conjecturin

Categorías

Traducciones

inglés: to conjecture
español: conjeturar
francés: conjecturer
italiano: congetturare
neerlandés: gissen, vermoeden
portugués: conjecturar, conjeturar