Conjugación del verbo catalán infligir

Infinitivo	infligir
Gerundio	infligint
Participio	infligit, infligida, infligits, infligides

Modo indicativo

Presente

jo	infligeixo
tu	infligeixes
ell, ella, vostè	infligeix
nosaltres	infligim
vosaltres	infligiu
ells, elles, vostès	infligeixen

Imperfect

jo	infligia
tu	infligies
ell, ella, vostè	infligia
nosaltres	infligíem
vosaltres	infligíeu
ells, elles, vostès	infligien

Pretérito perfecto simple

jo	infligí
tu	infligires
ell, ella, vostè	infligí
nosaltres	infligírem
vosaltres	infligíreu
ells, elles, vostès	infligiren

Futuro

jo	infligiré
tu	infligiràs
ell, ella, vostè	infligirà
nosaltres	infligirem
vosaltres	infligireu
ells, elles, vostès	infligiran

Modo subjuntivo

Presente

jo	infligeixi
tu	infligeixis
ell, ella, vostè	infligeixi
nosaltres	infligim
vosaltres	infligiu
ells, elles, vostès	infligeixin

Imperfect

jo	infligís
tu	infligissis
ell, ella, vostè	infligís
nosaltres	infligíssim
vosaltres	infligíssiu
ells, elles, vostès	infligissin

Modo condicional

jo	infligiria
tu	infligiries
ell, ella, vostè	infligiria
nosaltres	infligiríem
vosaltres	infligiríeu
ells, elles, vostès	infligirien

Modo imperativo

(tu)	infligeix
(vostè)	infligeixi
(nosaltres)	infligim
(vosaltres)	infligiu
(vostès)	infligeixin

Categorías

Traducciones

inglés: to inflict
español: infligir
francés: infliger
italiano: infliggere
neerlandés: toebrengen; toedienen
portugués: infligir