Conjugación del verbo catalán desmaiar

Infinitivo	desmaiar
Gerundio	desmaiant
Participio	desmaiat, desmaiada, desmaiats, desmaiades

Modo indicativo

Presente

jo	desmaio
tu	desmaies
ell, ella, vostè	desmaia
nosaltres	desmaiem
vosaltres	desmaieu
ells, elles, vostès	desmaien

Imperfect

jo	desmaiava
tu	desmaiaves
ell, ella, vostè	desmaiava
nosaltres	desmaiàvem
vosaltres	desmaiàveu
ells, elles, vostès	desmaiaven

Pretérito perfecto simple

jo	desmaí
tu	desmaiares
ell, ella, vostè	desmaià
nosaltres	desmaiàrem
vosaltres	desmaiàreu
ells, elles, vostès	desmaiaren

Futuro

jo	desmaiaré
tu	desmaiaràs
ell, ella, vostè	desmaiarà
nosaltres	desmaiarem
vosaltres	desmaiareu
ells, elles, vostès	desmaiaran

Modo subjuntivo

Presente

jo	desmaï
tu	desmaïs
ell, ella, vostè	desmaï
nosaltres	desmaiem
vosaltres	desmaieu
ells, elles, vostès	desmaïn

Imperfect

jo	desmaiés
tu	desmaiessis
ell, ella, vostè	desmaiés
nosaltres	desmaiéssim
vosaltres	desmaiéssiu
ells, elles, vostès	desmaiessin

Modo condicional

jo	desmaiaria
tu	desmaiaries
ell, ella, vostè	desmaiaria
nosaltres	desmaiaríem
vosaltres	desmaiaríeu
ells, elles, vostès	desmaiarien

Modo imperativo

(tu)	desmaia
(vostè)	desmaï
(nosaltres)	desmaiem
(vosaltres)	desmaieu
(vostès)	desmaïn

Categorías

Traducciones

inglés: to faint
español: desmayar
francés: s'évanouir
italiano: svenire
portugués: desmaiar