Conjugación del verbo encomanar
| Infinitivo | encomanar |
| Gerundio | encomanant |
| Participio | encomanat, encomanada, encomanats, encomanades |
Modo indicativo
Presente
| jo | encomano |
| tu | encomanes |
| ell, ella, vostè | encomana |
| nosaltres | encomanem |
| vosaltres | encomaneu |
| ells, elles, vostès | encomanen |
Imperfect
| jo | encomanava |
| tu | encomanaves |
| ell, ella, vostè | encomanava |
| nosaltres | encomanàvem |
| vosaltres | encomanàveu |
| ells, elles, vostès | encomanaven |
Pretérito perfecto simple
| jo | encomaní |
| tu | encomanares |
| ell, ella, vostè | encomanà |
| nosaltres | encomanàrem |
| vosaltres | encomanàreu |
| ells, elles, vostès | encomanaren |
Futuro
| jo | encomanaré |
| tu | encomanaràs |
| ell, ella, vostè | encomanarà |
| nosaltres | encomanarem |
| vosaltres | encomanareu |
| ells, elles, vostès | encomanaran |
Modo subjuntivo
Presente
| jo | encomani |
| tu | encomanis |
| ell, ella, vostè | encomani |
| nosaltres | encomanem |
| vosaltres | encomaneu |
| ells, elles, vostès | encomanin |
Imperfect
| jo | encomanés |
| tu | encomanessis |
| ell, ella, vostè | encomanés |
| nosaltres | encomanéssim |
| vosaltres | encomanéssiu |
| ells, elles, vostès | encomanessin |
Modo condicional
| jo | encomanaria |
| tu | encomanaries |
| ell, ella, vostè | encomanaria |
| nosaltres | encomanaríem |
| vosaltres | encomanaríeu |
| ells, elles, vostès | encomanarien |
Modo imperativo
| (tu) | encomana |
| (vostè) | encomani |
| (nosaltres) | encomanem |
| (vosaltres) | encomaneu |
| (vostès) | encomanin |
Traducciones
- alemán
- anvertrauen
- inglés
- to entrust
- español
- encargar; encomendar
- francés
- charger
- neerlandés
- toevertrouwen