Conjugación del verbo alternar
Infinitivo | alternar |
---|---|
Gerundio | alternant |
Participio | alternat, alternada, alternats, alternades |
Modo indicativo
Presente
jo | alterno |
---|---|
tu | alternes |
ell, ella, vostè | alterna |
nosaltres | alternem |
vosaltres | alterneu |
ells, elles, vostès | alternen |
Imperfect
jo | alternava |
---|---|
tu | alternaves |
ell, ella, vostè | alternava |
nosaltres | alternàvem |
vosaltres | alternàveu |
ells, elles, vostès | alternaven |
Pretérito perfecto simple
jo | alterní |
---|---|
tu | alternares |
ell, ella, vostè | alternà |
nosaltres | alternàrem |
vosaltres | alternàreu |
ells, elles, vostès | alternaren |
Futuro
jo | alternaré |
---|---|
tu | alternaràs |
ell, ella, vostè | alternarà |
nosaltres | alternarem |
vosaltres | alternareu |
ells, elles, vostès | alternaran |
Modo subjuntivo
Presente
jo | alterni |
---|---|
tu | alternis |
ell, ella, vostè | alterni |
nosaltres | alternem |
vosaltres | alterneu |
ells, elles, vostès | alternin |
Imperfect
jo | alternés |
---|---|
tu | alternessis |
ell, ella, vostè | alternés |
nosaltres | alternéssim |
vosaltres | alternéssiu |
ells, elles, vostès | alternessin |
Modo condicional
jo | alternaria |
---|---|
tu | alternaries |
ell, ella, vostè | alternaria |
nosaltres | alternaríem |
vosaltres | alternaríeu |
ells, elles, vostès | alternarien |
Modo imperativo
(tu) | alterna |
---|---|
(vostè) | alterni |
(nosaltres) | alternem |
(vosaltres) | alterneu |
(vostès) | alternin |