Conjugación del verbo arrencar
Infinitivo | arrencar |
Gerundio | arrencant |
Participio | arrencat, arrencada, arrencats, arrencades |
Modo indicativo
Presente
jo | arrenco |
tu | arrenques |
ell, ella, vostè | arrenca |
nosaltres | arrenquem |
vosaltres | arrenqueu |
ells, elles, vostès | arrenquen |
Imperfect
jo | arrencava |
tu | arrencaves |
ell, ella, vostè | arrencava |
nosaltres | arrencàvem |
vosaltres | arrencàveu |
ells, elles, vostès | arrencaven |
Pretérito perfecto simple
jo | arrenquí |
tu | arrencares |
ell, ella, vostè | arrencà |
nosaltres | arrencàrem |
vosaltres | arrencàreu |
ells, elles, vostès | arrencaren |
Futuro
jo | arrencaré |
tu | arrencaràs |
ell, ella, vostè | arrencarà |
nosaltres | arrencarem |
vosaltres | arrencareu |
ells, elles, vostès | arrencaran |
Modo subjuntivo
Presente
jo | arrenqui |
tu | arrenquis |
ell, ella, vostè | arrenqui |
nosaltres | arrenquem |
vosaltres | arrenqueu |
ells, elles, vostès | arrenquin |
Imperfect
jo | arrenqués |
tu | arrenquessis |
ell, ella, vostè | arrenqués |
nosaltres | arrenquéssim |
vosaltres | arrenquéssiu |
ells, elles, vostès | arrenquessin |
Modo condicional
jo | arrencaria |
tu | arrencaries |
ell, ella, vostè | arrencaria |
nosaltres | arrencaríem |
vosaltres | arrencaríeu |
ells, elles, vostès | arrencarien |
Modo imperativo
(tu) | arrenca |
(vostè) | arrenqui |
(nosaltres) | arrenquem |
(vosaltres) | arrenqueu |
(vostès) | arrenquin |