Conjugación del verbo aprovar
Infinitivo | aprovar |
---|---|
Gerundio | aprovant |
Participio | aprovat, aprovada, aprovats, aprovades |
Modo indicativo
Presente
jo | aprovo |
---|---|
tu | aproves |
ell, ella, vostè | aprova |
nosaltres | aprovem |
vosaltres, vós | aproveu |
ells, elles, vostès | aproven |
Imperfecto
jo | aprovava |
---|---|
tu | aprovaves |
ell, ella, vostè | aprovava |
nosaltres | aprovàvem |
vosaltres, vós | aprovàveu |
ells, elles, vostès | aprovaven |
Pasado simple
jo | aproví |
---|---|
tu | aprovares |
ell, ella, vostè | aprovà |
nosaltres | aprovàrem |
vosaltres, vós | aprovàreu |
ells, elles, vostès | aprovaren |
Pasado perifrástico
jo | vaig aprovar |
---|---|
tu | vas (vares) aprovar |
ell, ella, vostè | va aprovar |
nosaltres | vam (vàrem) aprovar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) aprovar |
ells, elles, vostès | van (varen) aprovar |
Futuro
jo | aprovaré |
---|---|
tu | aprovaràs |
ell, ella, vostè | aprovarà |
nosaltres | aprovarem |
vosaltres, vós | aprovareu |
ells, elles, vostès | aprovaran |
Perfecto
jo | he aprovat |
---|---|
tu | has aprovat |
ell, ella, vostè | ha aprovat |
nosaltres | hem (havem) aprovat |
vosaltres, vós | heu (haveu) aprovat |
ells, elles, vostès | han aprovat |
Pluscuamperfecto
jo | havia aprovat |
---|---|
tu | havies aprovat |
ell, ella, vostè | havia aprovat |
nosaltres | havíem aprovat |
vosaltres, vós | havíeu aprovat |
ells, elles, vostès | havien aprovat |
Pasado anterior
jo | haguí aprovat |
---|---|
tu | hagueres aprovat |
ell, ella, vostè | hagué aprovat |
nosaltres | haguérem aprovat |
vosaltres, vós | haguéreu aprovat |
ells, elles, vostès | hagueren aprovat |
Pasado anterior perifrástico
jo | vaig haver aprovat |
---|---|
tu | vas (vares) haver aprovat |
ell, ella, vostè | va haver aprovat |
nosaltres | vam (vàrem) haver aprovat |
vosaltres, vós | vau (vàreu) haver aprovat |
ells, elles, vostès | van (varen) haver aprovat |
Futuro perfecto
jo | hauré aprovat |
---|---|
tu | hauràs aprovat |
ell, ella, vostè | haurà aprovat |
nosaltres | haurem aprovat |
vosaltres, vós | haureu aprovat |
ells, elles, vostès | hauran aprovat |
Modo subjuntivo
Presente
jo | aprovi |
---|---|
tu | aprovis |
ell, ella, vostè | aprovi |
nosaltres | aprovem |
vosaltres, vós | aproveu |
ells, elles, vostès | aprovin |
Imperfecto
jo | aprovés |
---|---|
tu | aprovessis |
ell, ella, vostè | aprovés |
nosaltres | aprovéssim |
vosaltres, vós | aprovéssiu |
ells, elles, vostès | aprovessin |
Perfecto
jo | hagi aprovat |
---|---|
tu | hagis aprovat |
ell, ella, vostè | hagi aprovat |
nosaltres | hàgim aprovat |
vosaltres, vós | hàgiu aprovat |
ells, elles, vostès | hagin aprovat |
Pluscuamperfecto
jo | hagués aprovat |
---|---|
tu | haguessis aprovat |
ell, ella, vostè | hagués aprovat |
nosaltres | haguéssim aprovat |
vosaltres, vós | haguéssiu aprovat |
ells, elles, vostès | haguessin aprovat |
Modo condicional
Condicional
jo | aprovaria |
---|---|
tu | aprovaries |
ell, ella, vostè | aprovaria |
nosaltres | aprovaríem |
vosaltres, vós | aprovaríeu |
ells, elles, vostès | aprovarien |
Condicional perfecto
jo | hauria (haguera) aprovat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) aprovat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) aprovat |
nosaltres | hauríem (haguérem) aprovat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) aprovat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) aprovat |
Modo imperativo
(tu) | aprova |
---|---|
(vostè) | aprovi |
(nosaltres) | aprovem |
(vosaltres) | aproveu |
(vostès) | aprovin |