Conjugació del verb aprovar
Infinitiu | aprovar |
---|---|
Gerundi | aprovant |
Participi | aprovat, aprovada, aprovats, aprovades |
Mode indicatiu
Present
jo | aprovo |
---|---|
tu | aproves |
ell, ella, vostè | aprova |
nosaltres | aprovem |
vosaltres | aproveu |
ells, elles, vostès | aproven |
Imperfet
jo | aprovava |
---|---|
tu | aprovaves |
ell, ella, vostè | aprovava |
nosaltres | aprovàvem |
vosaltres | aprovàveu |
ells, elles, vostès | aprovaven |
Passat simple
jo | aproví |
---|---|
tu | aprovares |
ell, ella, vostè | aprovà |
nosaltres | aprovàrem |
vosaltres | aprovàreu |
ells, elles, vostès | aprovaren |
Futur
jo | aprovaré |
---|---|
tu | aprovaràs |
ell, ella, vostè | aprovarà |
nosaltres | aprovarem |
vosaltres | aprovareu |
ells, elles, vostès | aprovaran |
Mode subjuntiu
Present
jo | aprovi |
---|---|
tu | aprovis |
ell, ella, vostè | aprovi |
nosaltres | aprovem |
vosaltres | aproveu |
ells, elles, vostès | aprovin |
Imperfet
jo | aprovés |
---|---|
tu | aprovessis |
ell, ella, vostè | aprovés |
nosaltres | aprovéssim |
vosaltres | aprovéssiu |
ells, elles, vostès | aprovessin |
Mode condicional
jo | aprovaria |
---|---|
tu | aprovaries |
ell, ella, vostè | aprovaria |
nosaltres | aprovaríem |
vosaltres | aprovaríeu |
ells, elles, vostès | aprovarien |
Mode imperatiu
(tu) | aprova |
---|---|
(vostè) | aprovi |
(nosaltres) | aprovem |
(vosaltres) | aproveu |
(vostès) | aprovin |