Conjugación del verbo indicar
Infinitivo | indicar |
Gerundio | indicant |
Participio | indicat, indicada, indicats, indicades |
Modo indicativo
Presente
jo | indico |
tu | indiques |
ell, ella, vostè | indica |
nosaltres | indiquem |
vosaltres | indiqueu |
ells, elles, vostès | indiquen |
Imperfect
jo | indicava |
tu | indicaves |
ell, ella, vostè | indicava |
nosaltres | indicàvem |
vosaltres | indicàveu |
ells, elles, vostès | indicaven |
Pretérito perfecto simple
jo | indiquí |
tu | indicares |
ell, ella, vostè | indicà |
nosaltres | indicàrem |
vosaltres | indicàreu |
ells, elles, vostès | indicaren |
Futuro
jo | indicaré |
tu | indicaràs |
ell, ella, vostè | indicarà |
nosaltres | indicarem |
vosaltres | indicareu |
ells, elles, vostès | indicaran |
Modo subjuntivo
Presente
jo | indiqui |
tu | indiquis |
ell, ella, vostè | indiqui |
nosaltres | indiquem |
vosaltres | indiqueu |
ells, elles, vostès | indiquin |
Imperfect
jo | indiqués |
tu | indiquessis |
ell, ella, vostè | indiqués |
nosaltres | indiquéssim |
vosaltres | indiquéssiu |
ells, elles, vostès | indiquessin |
Modo condicional
jo | indicaria |
tu | indicaries |
ell, ella, vostè | indicaria |
nosaltres | indicaríem |
vosaltres | indicaríeu |
ells, elles, vostès | indicarien |
Modo imperativo
(tu) | indica |
(vostè) | indiqui |
(nosaltres) | indiquem |
(vosaltres) | indiqueu |
(vostès) | indiquin |