Conjugación del verbo assenyalar
Infinitivo | assenyalar |
Gerundio | assenyalant |
Participio | assenyalat, assenyalada, assenyalats, assenyalades |
Modo indicativo
Presente
jo | assenyalo |
tu | assenyales |
ell, ella, vostè | assenyala |
nosaltres | assenyalem |
vosaltres | assenyaleu |
ells, elles, vostès | assenyalen |
Imperfect
jo | assenyalava |
tu | assenyalaves |
ell, ella, vostè | assenyalava |
nosaltres | assenyalàvem |
vosaltres | assenyalàveu |
ells, elles, vostès | assenyalaven |
Pretérito perfecto simple
jo | assenyalí |
tu | assenyalares |
ell, ella, vostè | assenyalà |
nosaltres | assenyalàrem |
vosaltres | assenyalàreu |
ells, elles, vostès | assenyalaren |
Futuro
jo | assenyalaré |
tu | assenyalaràs |
ell, ella, vostè | assenyalarà |
nosaltres | assenyalarem |
vosaltres | assenyalareu |
ells, elles, vostès | assenyalaran |
Modo subjuntivo
Presente
jo | assenyali |
tu | assenyalis |
ell, ella, vostè | assenyali |
nosaltres | assenyalem |
vosaltres | assenyaleu |
ells, elles, vostès | assenyalin |
Imperfect
jo | assenyalés |
tu | assenyalessis |
ell, ella, vostè | assenyalés |
nosaltres | assenyaléssim |
vosaltres | assenyaléssiu |
ells, elles, vostès | assenyalessin |
Modo condicional
jo | assenyalaria |
tu | assenyalaries |
ell, ella, vostè | assenyalaria |
nosaltres | assenyalaríem |
vosaltres | assenyalaríeu |
ells, elles, vostès | assenyalarien |
Modo imperativo
(tu) | assenyala |
(vostè) | assenyali |
(nosaltres) | assenyalem |
(vosaltres) | assenyaleu |
(vostès) | assenyalin |