Conjugació del verb assenyalar
Infinitiu | assenyalar |
---|---|
Gerundi | assenyalant |
Participi | assenyalat, assenyalada, assenyalats, assenyalades |
Mode indicatiu
Present
jo | assenyalo |
---|---|
tu | assenyales |
ell, ella, vostè | assenyala |
nosaltres | assenyalem |
vosaltres, vós | assenyaleu |
ells, elles, vostès | assenyalen |
Imperfet
jo | assenyalava |
---|---|
tu | assenyalaves |
ell, ella, vostè | assenyalava |
nosaltres | assenyalàvem |
vosaltres, vós | assenyalàveu |
ells, elles, vostès | assenyalaven |
Passat simple
jo | assenyalí |
---|---|
tu | assenyalares |
ell, ella, vostè | assenyalà |
nosaltres | assenyalàrem |
vosaltres, vós | assenyalàreu |
ells, elles, vostès | assenyalaren |
Passat perifràstic
jo | vaig assenyalar |
---|---|
tu | vas (vares) assenyalar |
ell, ella, vostè | va assenyalar |
nosaltres | vam (vàrem) assenyalar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) assenyalar |
ells, elles, vostès | van (varen) assenyalar |
Futur
jo | assenyalaré |
---|---|
tu | assenyalaràs |
ell, ella, vostè | assenyalarà |
nosaltres | assenyalarem |
vosaltres, vós | assenyalareu |
ells, elles, vostès | assenyalaran |
Perfet
jo | he assenyalat |
---|---|
tu | has assenyalat |
ell, ella, vostè | ha assenyalat |
nosaltres | hem (havem) assenyalat |
vosaltres, vós | heu (haveu) assenyalat |
ells, elles, vostès | han assenyalat |
Plusquamperfet
jo | havia assenyalat |
---|---|
tu | havies assenyalat |
ell, ella, vostè | havia assenyalat |
nosaltres | havíem assenyalat |
vosaltres, vós | havíeu assenyalat |
ells, elles, vostès | havien assenyalat |
Passat anterior
jo | haguí assenyalat |
---|---|
tu | hagueres assenyalat |
ell, ella, vostè | hagué assenyalat |
nosaltres | haguérem assenyalat |
vosaltres, vós | haguéreu assenyalat |
ells, elles, vostès | hagueren assenyalat |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver assenyalat |
---|---|
tu | vas (vares) haver assenyalat |
ell, ella, vostè | va haver assenyalat |
nosaltres | vam (vàrem) haver assenyalat |
vosaltres, vós | vau (vàreu) haver assenyalat |
ells, elles, vostès | van (varen) haver assenyalat |
Futur perfet
jo | hauré assenyalat |
---|---|
tu | hauràs assenyalat |
ell, ella, vostè | haurà assenyalat |
nosaltres | haurem assenyalat |
vosaltres, vós | haureu assenyalat |
ells, elles, vostès | hauran assenyalat |
Mode subjuntiu
Present
jo | assenyali |
---|---|
tu | assenyalis |
ell, ella, vostè | assenyali |
nosaltres | assenyalem |
vosaltres, vós | assenyaleu |
ells, elles, vostès | assenyalin |
Imperfet
jo | assenyalés |
---|---|
tu | assenyalessis |
ell, ella, vostè | assenyalés |
nosaltres | assenyaléssim |
vosaltres, vós | assenyaléssiu |
ells, elles, vostès | assenyalessin |
Perfet
jo | hagi assenyalat |
---|---|
tu | hagis assenyalat |
ell, ella, vostè | hagi assenyalat |
nosaltres | hàgim assenyalat |
vosaltres, vós | hàgiu assenyalat |
ells, elles, vostès | hagin assenyalat |
Plusquamperfet
jo | hagués assenyalat |
---|---|
tu | haguessis assenyalat |
ell, ella, vostè | hagués assenyalat |
nosaltres | haguéssim assenyalat |
vosaltres, vós | haguéssiu assenyalat |
ells, elles, vostès | haguessin assenyalat |
Mode condicional
Condicional
jo | assenyalaria |
---|---|
tu | assenyalaries |
ell, ella, vostè | assenyalaria |
nosaltres | assenyalaríem |
vosaltres, vós | assenyalaríeu |
ells, elles, vostès | assenyalarien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) assenyalat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) assenyalat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) assenyalat |
nosaltres | hauríem (haguérem) assenyalat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) assenyalat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) assenyalat |
Mode imperatiu
(tu) | assenyala |
---|---|
(vostè) | assenyali |
(nosaltres) | assenyalem |
(vosaltres) | assenyaleu |
(vostès) | assenyalin |