Conjugación del verbo espavilar
Infinitivo | espavilar |
Gerundio | espavilant |
Participio | espavilat, espavilada, espavilats, espavilades |
Modo indicativo
Presente
jo | espavilo |
tu | espaviles |
ell, ella, vostè | espavila |
nosaltres | espavilem |
vosaltres | espavileu |
ells, elles, vostès | espavilen |
Imperfect
jo | espavilava |
tu | espavilaves |
ell, ella, vostè | espavilava |
nosaltres | espavilàvem |
vosaltres | espavilàveu |
ells, elles, vostès | espavilaven |
Pretérito perfecto simple
jo | espavilí |
tu | espavilares |
ell, ella, vostè | espavilà |
nosaltres | espavilàrem |
vosaltres | espavilàreu |
ells, elles, vostès | espavilaren |
Futuro
jo | espavilaré |
tu | espavilaràs |
ell, ella, vostè | espavilarà |
nosaltres | espavilarem |
vosaltres | espavilareu |
ells, elles, vostès | espavilaran |
Modo subjuntivo
Presente
jo | espavili |
tu | espavilis |
ell, ella, vostè | espavili |
nosaltres | espavilem |
vosaltres | espavileu |
ells, elles, vostès | espavilin |
Imperfect
jo | espavilés |
tu | espavilessis |
ell, ella, vostè | espavilés |
nosaltres | espaviléssim |
vosaltres | espaviléssiu |
ells, elles, vostès | espavilessin |
Modo condicional
jo | espavilaria |
tu | espavilaries |
ell, ella, vostè | espavilaria |
nosaltres | espavilaríem |
vosaltres | espavilaríeu |
ells, elles, vostès | espavilarien |
Modo imperativo
(tu) | espavila |
(vostè) | espavili |
(nosaltres) | espavilem |
(vosaltres) | espavileu |
(vostès) | espavilin |