Conjugaison du verbe esclatar
Infinitif | esclatar |
---|---|
Gérondif | esclatant |
Participe passé | esclatat, esclatada, esclatats, esclatades |
Mode indicatif
Présent
jo | esclato |
---|---|
tu | esclates |
ell, ella, vostè | esclata |
nosaltres | esclatem |
vosaltres, vós | esclateu |
ells, elles, vostès | esclaten |
Imparfait
jo | esclatava |
---|---|
tu | esclataves |
ell, ella, vostè | esclatava |
nosaltres | esclatàvem |
vosaltres, vós | esclatàveu |
ells, elles, vostès | esclataven |
Passé simple
jo | esclatí |
---|---|
tu | esclatares |
ell, ella, vostè | esclatà |
nosaltres | esclatàrem |
vosaltres, vós | esclatàreu |
ells, elles, vostès | esclataren |
Passé périphrastique
jo | vaig esclatar |
---|---|
tu | vas (vares) esclatar |
ell, ella, vostè | va esclatar |
nosaltres | vam (vàrem) esclatar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) esclatar |
ells, elles, vostès | van (varen) esclatar |
Futur
jo | esclataré |
---|---|
tu | esclataràs |
ell, ella, vostè | esclatarà |
nosaltres | esclatarem |
vosaltres, vós | esclatareu |
ells, elles, vostès | esclataran |
Passé composé
jo | he esclatat |
---|---|
tu | has esclatat |
ell, ella, vostè | ha esclatat |
nosaltres | hem (havem) esclatat |
vosaltres, vós | heu (haveu) esclatat |
ells, elles, vostès | han esclatat |
Plus-que-parfait
jo | havia esclatat |
---|---|
tu | havies esclatat |
ell, ella, vostè | havia esclatat |
nosaltres | havíem esclatat |
vosaltres, vós | havíeu esclatat |
ells, elles, vostès | havien esclatat |
Passé antérieur
jo | haguí esclatat |
---|---|
tu | hagueres esclatat |
ell, ella, vostè | hagué esclatat |
nosaltres | haguérem esclatat |
vosaltres, vós | haguéreu esclatat |
ells, elles, vostès | hagueren esclatat |
Passé antérieur périphrastique
jo | vaig haver esclatat |
---|---|
tu | vas (vares) haver esclatat |
ell, ella, vostè | va haver esclatat |
nosaltres | vam (vàrem) haver esclatat |
vosaltres, vós | vau (vàreu) haver esclatat |
ells, elles, vostès | van (varen) haver esclatat |
Futur antérieur
jo | hauré esclatat |
---|---|
tu | hauràs esclatat |
ell, ella, vostè | haurà esclatat |
nosaltres | haurem esclatat |
vosaltres, vós | haureu esclatat |
ells, elles, vostès | hauran esclatat |
Mode subjonctif
Présent
jo | esclati |
---|---|
tu | esclatis |
ell, ella, vostè | esclati |
nosaltres | esclatem |
vosaltres, vós | esclateu |
ells, elles, vostès | esclatin |
Imparfait
jo | esclatés |
---|---|
tu | esclatessis |
ell, ella, vostè | esclatés |
nosaltres | esclatéssim |
vosaltres, vós | esclatéssiu |
ells, elles, vostès | esclatessin |
Passé composé
jo | hagi esclatat |
---|---|
tu | hagis esclatat |
ell, ella, vostè | hagi esclatat |
nosaltres | hàgim esclatat |
vosaltres, vós | hàgiu esclatat |
ells, elles, vostès | hagin esclatat |
Plus-que-parfait
jo | hagués esclatat |
---|---|
tu | haguessis esclatat |
ell, ella, vostè | hagués esclatat |
nosaltres | haguéssim esclatat |
vosaltres, vós | haguéssiu esclatat |
ells, elles, vostès | haguessin esclatat |
Mode conditionnel
Conditionnel
jo | esclataria |
---|---|
tu | esclataries |
ell, ella, vostè | esclataria |
nosaltres | esclataríem |
vosaltres, vós | esclataríeu |
ells, elles, vostès | esclatarien |
Conditionnel passé
jo | hauria (haguera) esclatat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) esclatat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) esclatat |
nosaltres | hauríem (haguérem) esclatat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) esclatat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) esclatat |
Mode impératif
(tu) | esclata |
---|---|
(vostè) | esclati |
(nosaltres) | esclatem |
(vosaltres) | esclateu |
(vostès) | esclatin |