Conjugaison du verbe exornar
Infinitif | exornar |
---|---|
Gérondif | exornant |
Participe passé | exornat, exornada, exornats, exornades |
Mode indicatif
Présent
jo | exorno |
---|---|
tu | exornes |
ell, ella, vostè | exorna |
nosaltres | exornem |
vosaltres, vós | exorneu |
ells, elles, vostès | exornen |
Imparfait
jo | exornava |
---|---|
tu | exornaves |
ell, ella, vostè | exornava |
nosaltres | exornàvem |
vosaltres, vós | exornàveu |
ells, elles, vostès | exornaven |
Passé simple
jo | exorní |
---|---|
tu | exornares |
ell, ella, vostè | exornà |
nosaltres | exornàrem |
vosaltres, vós | exornàreu |
ells, elles, vostès | exornaren |
Passé périphrastique
jo | vaig exornar |
---|---|
tu | vas (vares) exornar |
ell, ella, vostè | va exornar |
nosaltres | vam (vàrem) exornar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) exornar |
ells, elles, vostès | van (varen) exornar |
Futur
jo | exornaré |
---|---|
tu | exornaràs |
ell, ella, vostè | exornarà |
nosaltres | exornarem |
vosaltres, vós | exornareu |
ells, elles, vostès | exornaran |
Passé composé
jo | he exornat |
---|---|
tu | has exornat |
ell, ella, vostè | ha exornat |
nosaltres | hem (havem) exornat |
vosaltres, vós | heu (haveu) exornat |
ells, elles, vostès | han exornat |
Plus-que-parfait
jo | havia exornat |
---|---|
tu | havies exornat |
ell, ella, vostè | havia exornat |
nosaltres | havíem exornat |
vosaltres, vós | havíeu exornat |
ells, elles, vostès | havien exornat |
Passé antérieur
jo | haguí exornat |
---|---|
tu | hagueres exornat |
ell, ella, vostè | hagué exornat |
nosaltres | haguérem exornat |
vosaltres, vós | haguéreu exornat |
ells, elles, vostès | hagueren exornat |
Passé antérieur périphrastique
jo | vaig haver exornat |
---|---|
tu | vas (vares) haver exornat |
ell, ella, vostè | va haver exornat |
nosaltres | vam (vàrem) haver exornat |
vosaltres, vós | vau (vàreu) haver exornat |
ells, elles, vostès | van (varen) haver exornat |
Futur antérieur
jo | hauré exornat |
---|---|
tu | hauràs exornat |
ell, ella, vostè | haurà exornat |
nosaltres | haurem exornat |
vosaltres, vós | haureu exornat |
ells, elles, vostès | hauran exornat |
Mode subjonctif
Présent
jo | exorni |
---|---|
tu | exornis |
ell, ella, vostè | exorni |
nosaltres | exornem |
vosaltres, vós | exorneu |
ells, elles, vostès | exornin |
Imparfait
jo | exornés |
---|---|
tu | exornessis |
ell, ella, vostè | exornés |
nosaltres | exornéssim |
vosaltres, vós | exornéssiu |
ells, elles, vostès | exornessin |
Passé composé
jo | hagi exornat |
---|---|
tu | hagis exornat |
ell, ella, vostè | hagi exornat |
nosaltres | hàgim exornat |
vosaltres, vós | hàgiu exornat |
ells, elles, vostès | hagin exornat |
Plus-que-parfait
jo | hagués exornat |
---|---|
tu | haguessis exornat |
ell, ella, vostè | hagués exornat |
nosaltres | haguéssim exornat |
vosaltres, vós | haguéssiu exornat |
ells, elles, vostès | haguessin exornat |
Mode conditionnel
Conditionnel
jo | exornaria |
---|---|
tu | exornaries |
ell, ella, vostè | exornaria |
nosaltres | exornaríem |
vosaltres, vós | exornaríeu |
ells, elles, vostès | exornarien |
Conditionnel passé
jo | hauria (haguera) exornat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) exornat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) exornat |
nosaltres | hauríem (haguérem) exornat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) exornat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) exornat |
Mode impératif
(tu) | exorna |
---|---|
(vostè) | exorni |
(nosaltres) | exornem |
(vosaltres) | exorneu |
(vostès) | exornin |