Conjugaison du verbe emprovar
Infinitif | emprovar |
---|---|
Gérondif | emprovant |
Participe passé | emprovat, emprovada, emprovats, emprovades |
Mode indicatif
Présent
jo | emprovo |
---|---|
tu | emproves |
ell, ella, vostè | emprova |
nosaltres | emprovem |
vosaltres, vós | emproveu |
ells, elles, vostès | emproven |
Imparfait
jo | emprovava |
---|---|
tu | emprovaves |
ell, ella, vostè | emprovava |
nosaltres | emprovàvem |
vosaltres, vós | emprovàveu |
ells, elles, vostès | emprovaven |
Passé simple
jo | emproví |
---|---|
tu | emprovares |
ell, ella, vostè | emprovà |
nosaltres | emprovàrem |
vosaltres, vós | emprovàreu |
ells, elles, vostès | emprovaren |
Passé périphrastique
jo | vaig emprovar |
---|---|
tu | vas (vares) emprovar |
ell, ella, vostè | va emprovar |
nosaltres | vam (vàrem) emprovar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) emprovar |
ells, elles, vostès | van (varen) emprovar |
Futur
jo | emprovaré |
---|---|
tu | emprovaràs |
ell, ella, vostè | emprovarà |
nosaltres | emprovarem |
vosaltres, vós | emprovareu |
ells, elles, vostès | emprovaran |
Passé composé
jo | he emprovat |
---|---|
tu | has emprovat |
ell, ella, vostè | ha emprovat |
nosaltres | hem (havem) emprovat |
vosaltres, vós | heu (haveu) emprovat |
ells, elles, vostès | han emprovat |
Plus-que-parfait
jo | havia emprovat |
---|---|
tu | havies emprovat |
ell, ella, vostè | havia emprovat |
nosaltres | havíem emprovat |
vosaltres, vós | havíeu emprovat |
ells, elles, vostès | havien emprovat |
Passé antérieur
jo | haguí emprovat |
---|---|
tu | hagueres emprovat |
ell, ella, vostè | hagué emprovat |
nosaltres | haguérem emprovat |
vosaltres, vós | haguéreu emprovat |
ells, elles, vostès | hagueren emprovat |
Passé antérieur périphrastique
jo | vaig haver emprovat |
---|---|
tu | vas (vares) haver emprovat |
ell, ella, vostè | va haver emprovat |
nosaltres | vam (vàrem) haver emprovat |
vosaltres, vós | vau (vàreu) haver emprovat |
ells, elles, vostès | van (varen) haver emprovat |
Futur antérieur
jo | hauré emprovat |
---|---|
tu | hauràs emprovat |
ell, ella, vostè | haurà emprovat |
nosaltres | haurem emprovat |
vosaltres, vós | haureu emprovat |
ells, elles, vostès | hauran emprovat |
Mode subjonctif
Présent
jo | emprovi |
---|---|
tu | emprovis |
ell, ella, vostè | emprovi |
nosaltres | emprovem |
vosaltres, vós | emproveu |
ells, elles, vostès | emprovin |
Imparfait
jo | emprovés |
---|---|
tu | emprovessis |
ell, ella, vostè | emprovés |
nosaltres | emprovéssim |
vosaltres, vós | emprovéssiu |
ells, elles, vostès | emprovessin |
Passé composé
jo | hagi emprovat |
---|---|
tu | hagis emprovat |
ell, ella, vostè | hagi emprovat |
nosaltres | hàgim emprovat |
vosaltres, vós | hàgiu emprovat |
ells, elles, vostès | hagin emprovat |
Plus-que-parfait
jo | hagués emprovat |
---|---|
tu | haguessis emprovat |
ell, ella, vostè | hagués emprovat |
nosaltres | haguéssim emprovat |
vosaltres, vós | haguéssiu emprovat |
ells, elles, vostès | haguessin emprovat |
Mode conditionnel
Conditionnel
jo | emprovaria |
---|---|
tu | emprovaries |
ell, ella, vostè | emprovaria |
nosaltres | emprovaríem |
vosaltres, vós | emprovaríeu |
ells, elles, vostès | emprovarien |
Conditionnel passé
jo | hauria (haguera) emprovat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) emprovat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) emprovat |
nosaltres | hauríem (haguérem) emprovat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) emprovat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) emprovat |
Mode impératif
(tu) | emprova |
---|---|
(vostè) | emprovi |
(nosaltres) | emprovem |
(vosaltres) | emproveu |
(vostès) | emprovin |