Conjugaison du verbe enfastidir
Infinitif | enfastidir |
---|---|
Gérondif | enfastidint |
Participe passé | enfastidit, enfastidida, enfastidits, enfastidides |
Mode indicatif
Présent
jo | enfastido |
---|---|
tu | enfastids |
ell, ella, vostè | enfastid |
nosaltres | enfastidim |
vosaltres, vós | enfastidiu |
ells, elles, vostès | enfastiden |
Imparfait
jo | enfastidia |
---|---|
tu | enfastidies |
ell, ella, vostè | enfastidia |
nosaltres | enfastidíem |
vosaltres, vós | enfastidíeu |
ells, elles, vostès | enfastidien |
Passé simple
jo | enfastidí |
---|---|
tu | enfastidires |
ell, ella, vostè | enfastidí |
nosaltres | enfastidírem |
vosaltres, vós | enfastidíreu |
ells, elles, vostès | enfastidiren |
Passé périphrastique
jo | vaig enfastidir |
---|---|
tu | vas (vares) enfastidir |
ell, ella, vostè | va enfastidir |
nosaltres | vam (vàrem) enfastidir |
vosaltres, vós | vau (vàreu) enfastidir |
ells, elles, vostès | van (varen) enfastidir |
Futur
jo | enfastidiré |
---|---|
tu | enfastidiràs |
ell, ella, vostè | enfastidirà |
nosaltres | enfastidirem |
vosaltres, vós | enfastidireu |
ells, elles, vostès | enfastidiran |
Passé composé
jo | he enfastidit |
---|---|
tu | has enfastidit |
ell, ella, vostè | ha enfastidit |
nosaltres | hem (havem) enfastidit |
vosaltres, vós | heu (haveu) enfastidit |
ells, elles, vostès | han enfastidit |
Plus-que-parfait
jo | havia enfastidit |
---|---|
tu | havies enfastidit |
ell, ella, vostè | havia enfastidit |
nosaltres | havíem enfastidit |
vosaltres, vós | havíeu enfastidit |
ells, elles, vostès | havien enfastidit |
Passé antérieur
jo | haguí enfastidit |
---|---|
tu | hagueres enfastidit |
ell, ella, vostè | hagué enfastidit |
nosaltres | haguérem enfastidit |
vosaltres, vós | haguéreu enfastidit |
ells, elles, vostès | hagueren enfastidit |
Passé antérieur périphrastique
jo | vaig haver enfastidit |
---|---|
tu | vas (vares) haver enfastidit |
ell, ella, vostè | va haver enfastidit |
nosaltres | vam (vàrem) haver enfastidit |
vosaltres, vós | vau (vàreu) haver enfastidit |
ells, elles, vostès | van (varen) haver enfastidit |
Futur antérieur
jo | hauré enfastidit |
---|---|
tu | hauràs enfastidit |
ell, ella, vostè | haurà enfastidit |
nosaltres | haurem enfastidit |
vosaltres, vós | haureu enfastidit |
ells, elles, vostès | hauran enfastidit |
Mode subjonctif
Présent
jo | enfastidi |
---|---|
tu | enfastidis |
ell, ella, vostè | enfastidi |
nosaltres | enfastidim |
vosaltres, vós | enfastidiu |
ells, elles, vostès | enfastidin |
Imparfait
jo | enfastidís |
---|---|
tu | enfastidissis |
ell, ella, vostè | enfastidís |
nosaltres | enfastidíssim |
vosaltres, vós | enfastidíssiu |
ells, elles, vostès | enfastidissin |
Passé composé
jo | hagi enfastidit |
---|---|
tu | hagis enfastidit |
ell, ella, vostè | hagi enfastidit |
nosaltres | hàgim enfastidit |
vosaltres, vós | hàgiu enfastidit |
ells, elles, vostès | hagin enfastidit |
Plus-que-parfait
jo | hagués enfastidit |
---|---|
tu | haguessis enfastidit |
ell, ella, vostè | hagués enfastidit |
nosaltres | haguéssim enfastidit |
vosaltres, vós | haguéssiu enfastidit |
ells, elles, vostès | haguessin enfastidit |
Mode conditionnel
Conditionnel
jo | enfastidiria |
---|---|
tu | enfastidiries |
ell, ella, vostè | enfastidiria |
nosaltres | enfastidiríem |
vosaltres, vós | enfastidiríeu |
ells, elles, vostès | enfastidirien |
Conditionnel passé
jo | hauria (haguera) enfastidit |
---|---|
tu | hauries (hagueres) enfastidit |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) enfastidit |
nosaltres | hauríem (haguérem) enfastidit |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) enfastidit |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) enfastidit |
Mode impératif
(tu) | enfastid |
---|---|
(vostè) | enfastidi |
(nosaltres) | enfastidim |
(vosaltres) | enfastidiu |
(vostès) | enfastidin |