Conjugaison du verbe atreure
Infinitif | atreure |
---|---|
Participe présent | atraient |
Participe passé | atret, atreta, atrets, atretes |
Mode indicatif
Présent
jo | atrec |
---|---|
tu | atreus |
ell, ella, vostè | atreu |
nosaltres | atraiem |
vosaltres, vós | atraieu |
ells, elles, vostès | atreuen |
Imparfait
jo | atreia |
---|---|
tu | atreies |
ell, ella, vostè | atreia |
nosaltres | atrèiem |
vosaltres, vós | atrèieu |
ells, elles, vostès | atreien |
Passé simple
jo | atraguí |
---|---|
tu | atragueres |
ell, ella, vostè | atragué |
nosaltres | atraguérem |
vosaltres, vós | atraguéreu |
ells, elles, vostès | atragueren |
Passé périphrastique
jo | vaig atreure |
---|---|
tu | vas (vares) atreure |
ell, ella, vostè | va atreure |
nosaltres | vam (vàrem) atreure |
vosaltres, vós | vau (vàreu) atreure |
ells, elles, vostès | van (varen) atreure |
Futur
jo | atrauré |
---|---|
tu | atrauràs |
ell, ella, vostè | atraurà |
nosaltres | atraurem |
vosaltres, vós | atraureu |
ells, elles, vostès | atrauran |
Passé composé
jo | he atret |
---|---|
tu | has atret |
ell, ella, vostè | ha atret |
nosaltres | hem (havem) atret |
vosaltres, vós | heu (haveu) atret |
ells, elles, vostès | han atret |
Plus-que-parfait
jo | havia atret |
---|---|
tu | havies atret |
ell, ella, vostè | havia atret |
nosaltres | havíem atret |
vosaltres, vós | havíeu atret |
ells, elles, vostès | havien atret |
Passé antérieur
jo | haguí atret |
---|---|
tu | hagueres atret |
ell, ella, vostè | hagué atret |
nosaltres | haguérem atret |
vosaltres, vós | haguéreu atret |
ells, elles, vostès | hagueren atret |
Passé antérieur périphrastique
jo | vaig haver atret |
---|---|
tu | vas (vares) haver atret |
ell, ella, vostè | va haver atret |
nosaltres | vam (vàrem) haver atret |
vosaltres, vós | vau (vàreu) haver atret |
ells, elles, vostès | van (varen) haver atret |
Futur antérieur
jo | hauré atret |
---|---|
tu | hauràs atret |
ell, ella, vostè | haurà atret |
nosaltres | haurem atret |
vosaltres, vós | haureu atret |
ells, elles, vostès | hauran atret |
Mode subjonctif
Présent
jo | atregui |
---|---|
tu | atreguis |
ell, ella, vostè | atregui |
nosaltres | atraguem |
vosaltres, vós | atragueu |
ells, elles, vostès | atreguin |
Imparfait
jo | atragués |
---|---|
tu | atraguessis |
ell, ella, vostè | atragués |
nosaltres | atraguéssim |
vosaltres, vós | atraguéssiu |
ells, elles, vostès | atraguessin |
Passé composé
jo | hagi atret |
---|---|
tu | hagis atret |
ell, ella, vostè | hagi atret |
nosaltres | hàgim atret |
vosaltres, vós | hàgiu atret |
ells, elles, vostès | hagin atret |
Plus-que-parfait
jo | hagués atret |
---|---|
tu | haguessis atret |
ell, ella, vostè | hagués atret |
nosaltres | haguéssim atret |
vosaltres, vós | haguéssiu atret |
ells, elles, vostès | haguessin atret |
Mode conditionnel
Conditionnel
jo | atrauria |
---|---|
tu | atrauries |
ell, ella, vostè | atrauria |
nosaltres | atrauríem |
vosaltres, vós | atrauríeu |
ells, elles, vostès | atraurien |
Conditionnel passé
jo | hauria (haguera) atret |
---|---|
tu | hauries (hagueres) atret |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) atret |
nosaltres | hauríem (haguérem) atret |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) atret |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) atret |
Mode impératif
(tu) | atreu |
---|---|
(vostè) | atregui |
(nosaltres) | atraguem |
(vosaltres) | atraieu |
(vostès) | atreguin |