Conjugació del verb nomenar
Infinitiu | nomenar |
Gerundi | nomenant |
Participi | nomenat, nomenada, nomenats, nomenades |
Mode indicatiu
Present
jo | nomeno |
tu | nomenes |
ell, ella, vostè | nomena |
nosaltres | nomenem |
vosaltres | nomeneu |
ells, elles, vostès | nomenen |
Imperfet
jo | nomenava |
tu | nomenaves |
ell, ella, vostè | nomenava |
nosaltres | nomenàvem |
vosaltres | nomenàveu |
ells, elles, vostès | nomenaven |
Passat simple
jo | nomení |
tu | nomenares |
ell, ella, vostè | nomenà |
nosaltres | nomenàrem |
vosaltres | nomenàreu |
ells, elles, vostès | nomenaren |
Futur
jo | nomenaré |
tu | nomenaràs |
ell, ella, vostè | nomenarà |
nosaltres | nomenarem |
vosaltres | nomenareu |
ells, elles, vostès | nomenaran |
Mode subjuntiu
Present
jo | nomeni |
tu | nomenis |
ell, ella, vostè | nomeni |
nosaltres | nomenem |
vosaltres | nomeneu |
ells, elles, vostès | nomenin |
Imperfet
jo | nomenés |
tu | nomenessis |
ell, ella, vostè | nomenés |
nosaltres | nomenéssim |
vosaltres | nomenéssiu |
ells, elles, vostès | nomenessin |
Mode condicional
jo | nomenaria |
tu | nomenaries |
ell, ella, vostè | nomenaria |
nosaltres | nomenaríem |
vosaltres | nomenaríeu |
ells, elles, vostès | nomenarien |
Mode imperatiu
(tu) | nomena |
(vostè) | nomeni |
(nosaltres) | nomenem |
(vosaltres) | nomeneu |
(vostès) | nomenin |