Conjugació del verb impugnar
Infinitiu | impugnar |
---|---|
Gerundi | impugnant |
Participi | impugnat, impugnada, impugnats, impugnades |
Mode indicatiu
Present
jo | impugno |
---|---|
tu | impugnes |
ell, ella, vostè | impugna |
nosaltres | impugnem |
vosaltres, vós | impugneu |
ells, elles, vostès | impugnen |
Imperfet
jo | impugnava |
---|---|
tu | impugnaves |
ell, ella, vostè | impugnava |
nosaltres | impugnàvem |
vosaltres, vós | impugnàveu |
ells, elles, vostès | impugnaven |
Passat simple
jo | impugní |
---|---|
tu | impugnares |
ell, ella, vostè | impugnà |
nosaltres | impugnàrem |
vosaltres, vós | impugnàreu |
ells, elles, vostès | impugnaren |
Passat perifràstic
jo | vaig impugnar |
---|---|
tu | vas (vares) impugnar |
ell, ella, vostè | va impugnar |
nosaltres | vam (vàrem) impugnar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) impugnar |
ells, elles, vostès | van (varen) impugnar |
Futur
jo | impugnaré |
---|---|
tu | impugnaràs |
ell, ella, vostè | impugnarà |
nosaltres | impugnarem |
vosaltres, vós | impugnareu |
ells, elles, vostès | impugnaran |
Perfet
jo | he impugnat |
---|---|
tu | has impugnat |
ell, ella, vostè | ha impugnat |
nosaltres | hem (havem) impugnat |
vosaltres, vós | heu (haveu) impugnat |
ells, elles, vostès | han impugnat |
Plusquamperfet
jo | havia impugnat |
---|---|
tu | havies impugnat |
ell, ella, vostè | havia impugnat |
nosaltres | havíem impugnat |
vosaltres, vós | havíeu impugnat |
ells, elles, vostès | havien impugnat |
Passat anterior
jo | haguí impugnat |
---|---|
tu | hagueres impugnat |
ell, ella, vostè | hagué impugnat |
nosaltres | haguérem impugnat |
vosaltres, vós | haguéreu impugnat |
ells, elles, vostès | hagueren impugnat |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver impugnat |
---|---|
tu | vas (vares) haver impugnat |
ell, ella, vostè | va haver impugnat |
nosaltres | vam (vàrem) haver impugnat |
vosaltres, vós | vau (vàreu) haver impugnat |
ells, elles, vostès | van (varen) haver impugnat |
Futur perfet
jo | hauré impugnat |
---|---|
tu | hauràs impugnat |
ell, ella, vostè | haurà impugnat |
nosaltres | haurem impugnat |
vosaltres, vós | haureu impugnat |
ells, elles, vostès | hauran impugnat |
Mode subjuntiu
Present
jo | impugni |
---|---|
tu | impugnis |
ell, ella, vostè | impugni |
nosaltres | impugnem |
vosaltres, vós | impugneu |
ells, elles, vostès | impugnin |
Imperfet
jo | impugnés |
---|---|
tu | impugnessis |
ell, ella, vostè | impugnés |
nosaltres | impugnéssim |
vosaltres, vós | impugnéssiu |
ells, elles, vostès | impugnessin |
Perfet
jo | hagi impugnat |
---|---|
tu | hagis impugnat |
ell, ella, vostè | hagi impugnat |
nosaltres | hàgim impugnat |
vosaltres, vós | hàgiu impugnat |
ells, elles, vostès | hagin impugnat |
Plusquamperfet
jo | hagués impugnat |
---|---|
tu | haguessis impugnat |
ell, ella, vostè | hagués impugnat |
nosaltres | haguéssim impugnat |
vosaltres, vós | haguéssiu impugnat |
ells, elles, vostès | haguessin impugnat |
Mode condicional
Condicional
jo | impugnaria |
---|---|
tu | impugnaries |
ell, ella, vostè | impugnaria |
nosaltres | impugnaríem |
vosaltres, vós | impugnaríeu |
ells, elles, vostès | impugnarien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) impugnat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) impugnat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) impugnat |
nosaltres | hauríem (haguérem) impugnat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) impugnat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) impugnat |
Mode imperatiu
(tu) | impugna |
---|---|
(vostè) | impugni |
(nosaltres) | impugnem |
(vosaltres) | impugneu |
(vostès) | impugnin |