Conjugació del verb decretar
Infinitiu | decretar |
---|---|
Gerundi | decretant |
Participi | decretat, decretada, decretats, decretades |
Mode indicatiu
Present
jo | decreto |
---|---|
tu | decretes |
ell, ella, vostè | decreta |
nosaltres | decretem |
vosaltres | decreteu |
ells, elles, vostès | decreten |
Imperfet
jo | decretava |
---|---|
tu | decretaves |
ell, ella, vostè | decretava |
nosaltres | decretàvem |
vosaltres | decretàveu |
ells, elles, vostès | decretaven |
Passat simple
jo | decretí |
---|---|
tu | decretares |
ell, ella, vostè | decretà |
nosaltres | decretàrem |
vosaltres | decretàreu |
ells, elles, vostès | decretaren |
Futur
jo | decretaré |
---|---|
tu | decretaràs |
ell, ella, vostè | decretarà |
nosaltres | decretarem |
vosaltres | decretareu |
ells, elles, vostès | decretaran |
Mode subjuntiu
Present
jo | decreti |
---|---|
tu | decretis |
ell, ella, vostè | decreti |
nosaltres | decretem |
vosaltres | decreteu |
ells, elles, vostès | decretin |
Imperfet
jo | decretés |
---|---|
tu | decretessis |
ell, ella, vostè | decretés |
nosaltres | decretéssim |
vosaltres | decretéssiu |
ells, elles, vostès | decretessin |
Mode condicional
jo | decretaria |
---|---|
tu | decretaries |
ell, ella, vostè | decretaria |
nosaltres | decretaríem |
vosaltres | decretaríeu |
ells, elles, vostès | decretarien |
Mode imperatiu
(tu) | decreta |
---|---|
(vostè) | decreti |
(nosaltres) | decretem |
(vosaltres) | decreteu |
(vostès) | decretin |